sempre guanyen els mateixos
frederic porta
No podem menjar panses sense raïm
Com diria l'enyorat Joan Capri, no podem menjar panses si encara no hem collit el raïm. Això passa per no fer els deures a temps, que, quan analitzes, no tot és talonari i au, posa la firma i te'ls emportes en 24 hores. Convé abans una estratègia freda i calculada. De l'estil de Florentino, que feia mesos que preparava una planificació acurada, que permet posar la bala on poses l'ull perquè tot sembli, al cap i a la fi, bufar i fer ampolles quan arriba l'hora de lluir la peça caçada a la presentació del Bernabéu. Sospitem que a Can Barça algú s'ha adormit. I ha roncat i tot. De cara al nou curs, l'eufemisme dels retocs es reduïa a dues instàncies: fitxar Ribéry i despatxar Eto'o. Avui, ni una cosa ni l'altra. Encara que el futbol sigui teatre de l'absurd, encara que els secretaris tècnics hagin de tenir la pell dura com el rinoceront, la consigna de l'entrenador per engegar el nou curs era així de simple. De moment, només Keirrison, que passava per Traffic, i un fotimer de serials de pa sucat amb oli amb Lendoiro (ai!) i de falles valencianes (ai, ai, ai!) com a protagonistes. Fantàstic panorama. Empatia cap a Txiki, que tracta amb personatges d'una fauna tan especial, comissionistes sorgits del Bronx, directius tan hàbils en la interpretació com De Niro o Pacino i personal capaç de vendre qualsevol moto, bou o bèstia grossa. Fins aquí la caritat cristiana.
Però això és el Barça i Begiristain dribla ara amb corbata molt més del que corria i suava abans a l'extrem. Ha disposat d'un any per arreglar la situació d'Eto'o. Mig per lligar Ribéry i setmanes per tancar algunes operacions menors. Ara, com passa amb els toreros apurats, han de sortir Cruyff i el president a despistar el brau, no fos cas que Txiki s'emportés una cornada greu. Com les que va rebre Rijkaard i li tocaven també a ell, en els dies del teletext. L'estoic Begiristain aplica que resistir és vèncer. Si hagués enllestit la feina a temps, no tindria ara el barcelonisme neguitejant, Guardiola emprenyat, Laporta fent malabarismes dialèctics absurds i l'adversari reviscolat quan anava perdut. Revertir la situació dels reforços costarà un dineral. O això o posar-li una espelma a sant Pep, que fa miracles però no tants. No jugueu així amb la màgia del triplet i la feina del mister.