Col·lecció d'eufòries

Vint-i-dues vegades campió, vint-i-dos moments d'alegria per a la gent blaugrana des que, el 30 de juny de 1929, el FC Barcelona va guanyar la primera edició de la lliga espanyola. Vint-i-dos cops que els jugadors del Barça han saltat alçant els braços en saber-se els millors del campionat estatal. Hi ha hagut celebracions de tota mena, i contra rivals diversos. Al Camp Nou i al vell camp de les Corts, evidentment, i també a El Molinón de Gijón, al Metropolitano de Madrid, al Nuevo Zorrilla de Valladolid... Contra rivals exòtics com l'Atlético Tetuán, històrics com el Real Unión d'Irun i clàssics com el Saragossa i l'Athletic. Els bilbaïns són l'equip que més vegades ha estat convidat a la festa del Barça campió. Quatre cops exactament: els dos primers, als anys quaranta, en la segona i la tercera lliga blaugrana, un altre als anys cinquanta i el darrer als noranta, en la primera de les dues lligues de Tenerife.

Ahir, després de la punxada del Real Madrid contra l'Espanyol, els jugadors del Barça van celebrar la lliga als seus domicilis. No és la primera vegada que els passa. Ja va succeir, per exemple, en la primera lliga guanyada amb Johan Cruyff a la banqueta, l'any 1991. El Barça va guanyar el campionat a quatre jornades del final, però va haver de festejar el títol l'endemà de perdre, de marera clara i sorprenent, al camp del cuer, el Cadis (4-0), quan el seu immediat perseguidor, l'Atlético de Madrid, també va caure a Atotxa (2-1) contra la Real Sociedad. D'una manera semblant va guanyar Pep Guardiola la seva primera lliga com a entrenador del Barça, l'any 2009. Els blaugrana van alçar els braços a tres jornades per al final, un dissabte després que el Real Madrid perdés a Vila-real (3-2) i quan descansaven abans de viatjar a jugar diumenge a Palma de Mallorca. Un altre cas singular va ser el que va succeir el 2006, l'any de la segona copa d'Europa, quan els blaugrana van ser matemàticament campions a la mitja part del partit que jugaven a Balaídos, i que van guanyar el Celta per la mínima (0-1), després que el València perdés a Mallorca (2-1).

Les mítiques victòries del Tenerife contra el Real Madrid, les temporades 1991/92 i 1992/93, i el penal fallat pel jugador del Deportivo Miroslav Djukic en l'últim moment de l'últim partit a Riazor, contra el València, el curs 1993/94, són els episodis més rememorats, sens dubte, pel barcelonisme a l'hora de triar com arribar a una lliga. Però a banda d'aquestes tres –i de la dels 99 punts, contra el Madrid de Pellegrini, el curs 2009/10–, el Barça n'ha guanyat tres més en l'última jornada. La primera de totes, l'any 1929. De fet, aquella lliga la va guanyar el Barça una setmana després de la fi del campionat. Es va arribar a l'última jornada amb els blaugrana i el Real Madrid empatats a punts, però el Barça tenia un partit ajornat que va disputar una setmana després, en el qual va guanyar a Getxo contra l'Arenas (0-2) i va quedar campió. L'èxit no va aixecar un entusiasme excessiu, ja que aleshores els aficionats al futbol consideraven la lliga un torneig menor.

Vint anys més tard, el 17 d'abril de 1949, l'eufòria blaugrana va ser molt més gran en aconseguir una lliga en el partit final. El rival era l'Espanyol i l'escenari, les Corts; el segon classificat va ser el València. La temporada 1952/53 es va rubricar guanyant l'Athletic (3-2) a casa, després d'un final de campionat amb cinc triomfs consecutius. La temporada 1959/60, l'èxit en l'última jornada va arribar com a conseqüència d'una golejada al Saragossa a l'estadi (5-0) i d'una victòria mínima del Madrid a Las Palmas (0-1). El Barça va ser campió per goal average general. Eren altres temps i aquell mateix dia el capità blaugrana, Juanito Segarra, va recollir el trofeu de campió de lliga damunt la gespa.