La promoció d'ascens seria un gran premi?

NO

SÍ

Amb el pres­su­post amb què el Girona ha afron­tat la tem­po­rada i els ante­ce­dents dels altres qua­tre anys a segona A, qui pot dis­cu­tir que tots hauríem sig­nat al setem­bre man­te­nir la cate­go­ria com un gran èxit? Doncs ima­gi­nem que lla­vors ens diuen que el Girona faria la pro­moció, i que a més la faria fent un joc digne del millor de la cate­go­ria, plan­tant cara a equips amb un pres­su­post deu vega­des supe­rior i sense haver-se tor­nat boig fent fit­xat­ges i amb un entre­na­dor com Rubi, al qual l'any pas­sat molts van des­co­brir de la mà de Sala­mero. I tant, que la pro­moció d'ascens és un gran premi. És clar que seria millor l'ascens directe, però no ens enga­nyem, fer la pro­moció i com­pe­tir-la és un extra­or­di­nari premi per a un equip que ens ha fet dis­fru­tar de valent.

Posem-nos tot just abans del fatídic par­tit con­tra el Xerez. Una victòria aquell dia a Mon­ti­livi con­tra el cuer, un equip devas­tat espor­ti­va­ment i econòmica­ment, hau­ria situat el Girona amb un peu a la pri­mera divisió. Per això, des d'aquest punt de vista més recent, la pro­moció aca­barà sent un premi de con­so­lació que l'equip afron­tarà tocat anímica­ment pel fet d'haver tin­gut l'ascens directe tan a prop. Llui­tar, a més, con­tra equips que vénen del dar­rere i amb una moti­vació extra afe­girà difi­cul­tat al repte de la pro­moció. En les últi­mes set­ma­nes, sense dir-ho, hi ha hagut la sen­sació que l'equip cami­nava segur cap a la pri­mera divisió. Ara es veuen pedres al camí. Caldrà veure si es poden sal­tar.