Juan Carlos Gallego
Massatgista
Els secrets de la llitera
Li encanta haver orientat la seva feina de massatgista a l'àmbit esportiu. Després de tres anys a la FE Figueres i un més a la Unió, amb el Miapuesta, Juan Carlos Gallego (Figueres, 18/1/1969) va arribar a Montilivi la temporada de l'ascens a segona A. Tot ha anat creixent en el Girona. L'equip, el club i totes les àrees, també la seva. “Amb la colla que som, t'ho pots anar combinant. Hi ha més professionalitat”. Perquè en Juanki no només fa massatges. Ajuda l'encarregat de material, si convé rega el camp, i s'ha especialitzat a fer botes mixtes. “Molts jugadors tenen tacs de goma i volen que els en canviï uns quants per alumini”. Ha de tenir presents totes les manies dels jugadors –si se'ls ha d'embenar més fort o més suau, per exemple– i ja sap amb quin ha de córrer quan cau a terra. Encara recorda bé la lesió més impactant que va viure, a Jerez. “La de Ion Vélez. Allò no era una cama.” En Juanki també té clissats els que sempre volen fregues i els que no pugen mai a la llitera. O el divan: “Molts et fan reflexions sobre si juguen o no, o t'expliquen que els passa alguna cosa però que no en digui res.”