Els escuders del Girona
El Llagostera, que continuarà un any més a la segona divisió B, i l'Olot, el Figueres i el Palamós, que juguen a la tercera divisió, són els millors equips de la demarcació després del Girona
L'època daurada del futbol a les comarques gironines cal anar-la a buscar en el tombant entre la dècada dels vuitanta i dels noranta del segle passat. Dos equips de la demarcació, la UE Figueres i el Palamós CF, van coincidir llavors en la segona màxima competició espanyola, cosa que mai abans havia passat. El Figueres hi va arribar el 1986 i s'hi va mantenir durant set temporades consecutives. En la penúltima fins i tot va jugar la promoció d'ascens a la primera divisió, sense èxit. El Palamós va acompanyar el Figueres el 1989 i es va mantenir en la categoria els sis cursos següents, fins al 1995.
D'aleshores ençà, els dos clubs empordanesos no han tornat a pujar a la segona divisió. Aquest curs han jugat a la tercera divisió, categoria en la qual l'Olot es va convertir en campió. Aquests tres equips, juntament amb la UE Llagostera, que juga a la segona divisió B, són els millors de la demarcació després del Girona.
L'equip revelació
El del Llagostera és un cas únic en el futbol català de les últimes dècades. En set temporades va aconseguir cinc ascensos, malgrat que en cap moment ha deixat de ser un club humil de gestió familiar. El curs 2004/05 el va començar a la segona regional, la penúltima categoria del futbol català, però va assolir dos ascensos consecutius, fins a regional preferent (2006/07). La temporada següent va pujar a la primera catalana, categoria en la qual va jugar un sol curs abans de plantar-se a la tercera divisió (2009/10).
L'entitat ja estava presidida, llavors, per Isabel Tarragó, que encara manté el càrrec. El seu marit, Oriol Alsina, havia estat l'artífex de la revolució al Llagostera –hi va arribar el 2004– i junts formaven un binomi familiar probablement inaudit en el futbol espanyol. A més, l'empresa del matrimoni, Tèxtil Tarragó, ha estat des de llavors el patrocinador principal de l'equip. Un cop a tercera, el club, amb 500 socis, semblava que havia assolit el seu límit. Ningú es podia imaginar, però, que un poble de poc més de 8.000 habitants acabaria tenint un equip a la segona divisió B, la tercera categoria del futbol espanyol. L'ascens el va aconseguir la temporada 2011/12, en què va acabar cinquè i va arribar a flirtejar amb les posicions que donen dret a jugar la promoció a la segona A. Aquest curs també ha conservat la categoria, de manera que, a partir de setembre, el Llagostera jugarà la tercera temporada consecutiva a la segona B.
Tres equips a tercera
L'Olot podria acompanyar el curs que ve el Llagostera si prospera en la promoció d'ascens. Diumenge passat va desaprofitar la primera oportunitat de segellar-lo després de perdre la primera eliminatòria de promoció contra l'Elx B. Ara, però, tindrà una segona oportunitat en la segona eliminatòria, en què tindrà com a rival el Mairena. El vencedor es jugarà l'ascens en una tercera i decisiva eliminatòria.
L'Olot va assolir quatre ascensos consecutius –de primera regional a tercera divisió– entre els cursos 2008/2009 i 2011/2012. Encara més impressionant ha estat la trajectòria del Figueres, que des de la seva refundació el 2007 ha aconseguit l'ascens cada temporada, de la tercera regional a la tercera divisió. Aquest any, a més, ha acabat cinquè, a només un pas de jugar la promoció d'ascens.
El Palamós, l'altre equip gironí de la categoria, ha jugat vuit de les últimes nou temporades a la tercera divisió. Només en va quedar exclòs el curs passat, després de consumar el descens a la primera catalana. Però l'equip més antic de Catalunya va reaccionar i només va trigar deu mesos a recuperar la categoria, que mantindrà a partir de setembre després d'acabar com a dotzè classificat.