El 2 de Montilivi queda orfe
Jose confirma la marxa a l'Omonia després d'un cicle de vuit temporades al Girona
En plena indefinició del club, el jugador amb més anys a la plantilla va acceptar l'oferta per dues campanyes de Xipre
Tenia el dorsal 2 adjudicat des que va arribar a Montilivi, l'estiu del 2005, i res feia pensar que el deixaria. Jose Martínez Cervera (10/6/1983) estava bé a Montilivi, on havia anat creixent en paral·lel a la trajectòria de l'equip. Des de tercera divisió, havia anat pujant graons, per més exigent que fos cada nova categoria, cada nova temporada. I ara, amb 30 anys i a punt de tocar el cel amb el Girona, ha decidit tancar el cicle. Condicionat per la indefinició del club els últims mesos, sense propostes fermes de renovació a cap jugador, Jose va ser dels que van decidir començar-se a rumiar la possibilitat de provar sort en un altre racó. El futbol de Xipre, com ha passat amb molts altres jugadors de la lliga espanyola, ha seduït el lateral de Taialà, que s'ha entès per dues temporades amb l'Omonia de Nicòsia, que jugarà la prèvia de l'Europa League. El mateix matí del reconeixement de l'afició del Girona als jugadors, el club xipriota va fer públic un principi d'acord. I el jugador, ahir al vespre, en l'últim acte del curs a Montilivi, va confirmar que se'n va.
Jose era el jugador que més anys acumulava a la plantilla del Girona. Compartia el mèrit amb Albert Dorca fins l'estiu passat, en què el garrotxí se'n va anar al Racing. Vuit temporades després d'arribar del Peralada, el defensa tanca el cicle i deixa l'equip sense cap dels integrants que van pujar des de tercera divisió. Sense ell, l'home ara amb més experiència de la plantilla és Migue González, que va arribar l'estiu del 2007, amb l'equip a segona B.
Els 251 partits –entre els de lliga i els de fases d'ascens– i el fet d'haver jugat en tres categories diferents i haver disputat tres promocions (dues amb ascens i l'altra, la més recent, en la millor temporada del club) són el millor reflex del pes que ha tingut Jose a Montilivi. Ha estat gairebé sempre un fix al lateral dret, tot i que la temporada 2009/10 es va trobar amb Ernesto Galán i va acabar jugant més a l'esquerra. La temporada amb menys continuïtat va ser, curiosament, la primera, amb l'equip a tercera (22 partits). En les altres, ha rondat sempre la trentena de partits.
Ple d'emoció
Jose es va acomiadar ahir a la sala de premsa de Montilivi, acompanyat per jugadors (Felipe, Mallo, Eloi, Juncà, Acuña, Pere Pons, Isaac Becerra i Jofre) i empleats del club com Javi Galiano i Josep Maria Luis Jota –“com uns pares per a mi”. No va poder contenir les llàgrimes en el seu discurs. “Me'n vaig trist perquè deixo casa meva. Vaig entrar per aquesta porta amb 22 anys i surto amb 30. Però Girona sempre serà casa meva; sempre seré soci.” Jose, que va explicar que la seva prioritat era el Girona, va reconèixer que marxava trist i dolgut –“de sentiment, no pas molest amb el club”, va matisar–, però es va mostrar convençut del pas que fa: “És una experiència nova i, després de tants anys a casa, vull viure també el futbol en un altre racó. El projecte és molt atractiu i l'afronto amb il·lusió.”
Jose valora l'etapa a Montilivi, “amb bons i mals moments”, i escull el més recent. “L'última temporada ha estat meravellosa. M'enduc amics per tota la vida i tinc l'orgull d'haver viscut una promoció d'ascens a primera. El que vam viure l'altre dia va ser molt gran. Noto l'estima i l'admiració de la gent pel carrer”, va explicar abans de fondre's en abraçades sentides amb els companys de vestidor i empleats del club que van fer costat a tot un referent a Montilivi. Un home de la casa que se'n va.
ELS SALTS
UN REFERENT
Era l'únic jugador que quedava a la plantilla que hi havia competit a tercera divisióAMB LLÀGRIMES
“He viscut anys meravellosos. He defensat a mort l'escut del Girona, a dins i a fora”EL GIRONA
“Sempre ha tingut prioritat. Me'n vaig dolgut, però amb il·lusió pel nou projecte”DE RÈCORD
L'ÚLTIM CURS
“Ha estat una experiència única i m'enduc amics per sempre. Ha estat un orgull”Dorca lidera una llista de gironins interessants
La marxa de Jose Martínez també significa la pèrdua d'un dels jugadors de la demarcació del club. El Girona sosté que li continua interessant la política d'incorporar jugadors de la terra, i en aquest marc entraria de ple el retorn d'Albert Dorca, que ha baixat amb el Racing de Santander, amb el qual tenia un any més de contracte. A més, el garrotxí reforçaria el doble pivot, que quedarà coix. Hi ha més gironins amb un perfil interessant com ara el lateral dret Ivan Balliu, que acaba de deixar el Barça B, i el davanter Joan Tomàs, que en l'últim mercat d'hivern va canviar el Celta per l'AEK Làrnaca de Xipre. També hi encaixa Alan Baró, però té contracte amb el Ponferradina.
Aquesta temporada, després de perdre Dorca i Ferran Corominas, va arribar Eloi Amagat. L'exjugador del Llagostera va firmar un contracte per una temporada i està pendent de saber les intencions del club respecte al seu futur. A la plantilla, ja hi havia el lateral de Riumors David Juncà, i hi ha debutat i s'hi ha consolidat el mig de Sant Martí Vell Pere Pons, a més de joves com Mas, Vivancos i Gumbau.
