Quan la por té fonaments

No hi haurà rebombori en la primera jornada de lliga, però n'hi podria haver més endavant. Els clubs de la Lliga de Futbol Professional es van reunir dimarts en assemblea extraordinària per reaccionar a l'informe de la comissió de la competència, que restringeix de cinc a tres els anys de durada dels contractes televisius. Els clubs s'havien plantejat fer vaga en la primera jornada i, tot i frenar-la, no descarten fer-ne cap a l'octubre o el novembre, quan se sàpiga quin cas es fa a l'informe. Podent-se garantir contractes per cinc anys, qui es conforma amb tres? Si a mig fer em trobo en posició de força, ja negociaré una revisió a l'alça. Si no, m'aferro als cinc anys firmats i ni parlar-ne, de revisions. És una política molt similar a la que toca viure als clubs, però des de l'altre costat de la taula, quan han de negociar amb els seus jugadors. Si juga bé i progressa, em vindrà a demanar un augment per continuar sent feliç. Si és al revés, que ningú l'atabali.

De l'informe, la por dels clubs de passar de cinc anys a tres va més enllà del simple afany de tenir més o d'estar més tranquil. És un senyal més que el futur (si no és ja el present) de moltes entitats és per tremolar. I si els amenacen amb el més segur amb què compten, malament rai. La por té fonaments.

  «Això ha d'explotar. No pot ser que el futbol resisteixi amb aquests preus, aquests sous, aquests contractes.» El rum-rum hi és des de fa anys, i ara hi ha uns quants símptomes que l'accentuen. A part del Barça i el Madrid, a una distància sideral de la majoria de rivals de la lliga, qui més fitxa amb el talonari a la mà? Ni tan sols l'Atlético, un clàssic a l'hora de gastar a l'estiu, no s'hi atreveix. És moment, més que mai, de buscar jugadors lliures, cessions, intercanvi de jugadors per abaratir o facilitar operacions. Com als centres comercials, els outlet guanyen terreny. És el mercat de les oportunitats... per qui hi arribi, perquè n'hi ha que de moment no poden ni fitxar barat.

Els clubs també es veuen condicionats i minvats per la pèrdua d'ingressos en concepte de patrocinis. Però el que no tenen dret a fer ara els que han estat estirant més el braç que la màniga i s'han especialitzat en les fugides endavant és a culpar de tots els mals la crisi global i anar a plorar a les institucions. Algunes aixetes ja no ragen, però haver previst regar hectàrees de terreny amb quatre galledes era d'il·lusos. De casos de pèssima gestió, el futbol espanyol n'està ple. I els concursos de creditors i les intervencions d'administradors judicials són el pa de cada dia.