El FC Barcelona, a exercir de rei a Mònaco

El Barça està preparat i anirà avui a la recerca de la seva tercera supercopa. L'escenari de les finals s'ha tornat l'hàbitat natural de l'equip de Guardiola. La curta vida d'aquest conjunt de talent diu que a l'hora assenyalada és infal·lible. Ha guanyat les tres que ha disputat. I, a més, també va sortir triomfant del Santiago Bernabéu, el duel que va oficiar de final de la lliga.

Amb un any d'experiència, aquest Barça, construït des de l'obsessió del Pep, s'ha convertit en un equip expert. Sap com jugar en totes les instàncies. I la final n'és una clau.

El triomf d'avui significarà emular el Barça de les cinc copes, un equip històric instal·lat en la memòria col·lectiva blaugrana a força d'aixecar copes. Si resultaria injust comparar els dos equips, sí que és de justícia dir que el nivell competitiu i la importància dels títols guanyats posaran l'actual Barça, en cas de ser avui campió, per sobre del de les cinc copes.

La història espera, doncs, el tetracampió. Guardiola ha treballat la concentració dels seus homes. L'entrenador tem que la llegenda que va escrivint l'equip el descentri dels deures concrets que avui ha de fer per superar el campió de la UEFA. L'estadística sosté la teoria de la major motivació dels que s'han d'enfrontar amb el campió de la Champions. Set a quatre a favor dels monarques de la UEFA, diuen els antecedents.

Dmitro Txigrinski, que es convertirà en jugador del Barça un cop acabi el partit, centrarà l'atenció d'ucraïnesos i barcelonistes. La junta del Barça no veia clar que jugués avui, però va ser una condició exigida pel Xakhtar i, d'altra banda, una mostra de professionalisme del jugador, que en principi no volia parlar del seu traspàs, però s'hi va veure obligat després que Lucescu en parlés.

«Som dos equips similars, volem espectacle», declara Lucescu, al·ludint als dos partits jugats la temporada passada, en què es van repartir una victòria per a cada equip. El triomf ucraïnès al Camp Nou, se sap, s'ha d'emmarcar en el seu context. El Barça ja estava classificat. La realitat indica que, si bé Lucescu construeix equips oberts, amb jugadors de bon toc i molta vida per les bandes, el Xakhtar està avui molt per sota del nivell del campió d'Europa. Voldrà, per tant, crear curtcircuits en la creació perseguint homes com ara Xavi al mig, i pressionant Puyol, el més irregular en la sortida de pilota.

Guardiola, tot i la confiança que l'inspira el seu equip i el dibuix tàctic habitual, no descarta sorpreses ni variants. Ja a Donetsk va jugar amb Eto'o i Henry al centre de la davantera, una disposició ràpidament corregida en la segona part, en què Messi va rescatar l'equip capgirant el resultat. El tècnic del Barça, però, no té gaires variants a fer. S'espera que damunt la gespa desmillorada del Lluís II jugui l'onze més habitual. Amb Puyol al lloc de Márquez i Keita al d'Iniesta.

Des que va arribar a la banqueta per fer-se càrrec d'un equip deprimit i una sequera de dos anys, Guardiola va haver de superar tota mena de proves per convèncer el barcelonisme que amb aquesta plantilla es podia renéixer. D'alguna manera, una victòria aquesta nit significaria l'enterrament definitiu del Barça de Ronaldinho, derrotat en aquesta mateix instància. La supercopa és el penúltim repte d'en Pep.

Els ulls de tothom miraran Txigrinski, obligat a viure un duel singular contra el seu pròxim equip

Si Puyol aixeca avui el trofeu, el de Pep serà el nou Barça de les cinc copes, un altre rècord