A César, el que és del cèsar

El gallec Gus­tavo César, un modest ciclista del Xaco­beo, té en el seu pal­marès tota una Volta a Cata­lu­nya, l'edició del 2008, que sense cap gran etapa de mun­ta­nya es va deci­dir per pocs segons. Molts van con­si­de­rar aque­lla victòria una excen­tri­ci­tat dins el pal­marès de les pro­ves UCI Pro-Tour. Ves per on, però, que César va demos­trar ahir que és capaç d'altres grans ges­tes, a banda d'aque­lla petita exhi­bició d'intel·ligència i tac­ti­cisme que va demos­trar pels car­rers de Bar­ce­lona. Ahir va ser capaç de resis­tir l'atac dels grans noms d'aquesta Vuelta per plan­tar-se en soli­tari al duríssim Xor­ret de Catí, un port amb per­cen­tat­ges del 19%. L'altre tri­om­fa­dor del dia va ser Ale­jan­dro Val­verde (Caisse d'Épargne), que ja té a les mans el mallot d'or de líder però que no va poder des­em­pa­lle­gar-se en la pujada de tres ciclis­tes que li poden fer molt la punyeta durant la Vuelta: Cadel Evans, Robert Gesink i Ivan Basso. Val­verde va situar-se líder gràcies a les boni­fi­ca­ci­ons i, per tant, les diferències encara són mínimes. El gran der­ro­tat del dia va ser Samuel Sánchez, que va cedir més d'un minut res­pecte al murcià. Les parets del Xor­ret van dei­xar ben clar quins són els homes forts d'aquesta Vuelta.

L'etapa, abans que s'arribés al port final, va tran­si­tar per sis ports més de mun­ta­nya, que van ser­vir perquè es formés una esca­pada bona, amb el mateix César, David de la Fuente, Marco Mar­zone, Javier Ramírez, Julián Sánchez, Stijn Devol­der i el campió d'Estònia, el jove de 22 anys Rein Taa­ra­mae. Al peu de l'últim port va que­dar clar que la victòria d'etapa esta­ria entre ells. Veloso, De la Fuente, Devol­der i Mar­zone van mar­xar a bon ritme fins que, sor­pre­nent­ment, Taa­ra­mae, en les ram­pes més dures, va deci­dir ata­car i bus­car el seu pri­mer gran tri­omf inter­na­ci­o­nal. Els seus com­panys d'esca­pada feien cara d'incrèduls amb la gosa­dia de l'estonià, que va dei­xar-se l'ànima en cada revolt. De fet, s'hi va dei­xar l'ànima i la força perquè el seu defa­lli­ment va ser d'aquells que fan època. No tan sols va ser sobre­pas­sat per César sinó que va arri­bar a la meta a vuit minuts del ven­ce­dor.

En el grup dels favo­rits, con­tro­lat des del prin­cipi pel Silence Lotto de Cadel Evans, Joa­quim Rodríguez va remoure l'arbre en espera que el seu com­pany i amic Val­verde recollís la fruita madura. Al Caisse d'Épargne la jugada li va sor­tir prou bé, tot i que Val­verde és cons­ci­ent que haurà de con­ti­nuar ata­cant en les eta­pes de mun­ta­nya perquè el penúltim dia encara hi ha una con­tra­re­llotge que podria bene­fi­ciar Cadel Evans.

Xavi Tondo, ato­nyi­nat per les cai­gu­des, va resis­tir amb prou dig­ni­tat el pri­mer embat amb el pri­mer gran port i va cedir poc més d'un minut res­pecte del grup de Val­verde.