Ibrahimovic i Messi donen la victòria al Barça

El Barça va sortir victoriós de Getafe, però va evidenciar a la resta de rivals que és un equip amb dues cares. La versió amb els cracks sobre el camp el manté com l'equip imparable de la temporada passada, però sense es converteix en un equip més previsible i sense tanta imaginació i talent en els moments en què es decideixen els partits. Un equip que necessita treballar més les ocasions i que si al davant es troba rivals complicats pateix. Això sí, l'estil, la filosofia i la proposta futbolística són inalterables jugui qui jugui. El problema sorgeix a l'hora d'executar-les. Mentre que hi ha jugadors que ho fan de manera brillant, n'hi ha d'altres que hi posen voluntat, però amb això no n'hi ha prou; també tenen talent, però encara els falta alguna cosa. Que millorin, però, és qüestió de temps, perquè Guardiola ja sabrà trobar la manera que els futbolistes joves progressin. I la millor manera és que estiguin envoltats dels millors futbolistes del món, com ara Iniesta, Ibrahimovic i Messi, que ahir van haver de sortir a rescatar-los per desencallar el partit.

S'esperaven canvis en l'onze inicial pel cansament acumulat pels internacionals, però ningú entreveia la revolució que va ordenar Guardiola. Es va confirmar que Txigrinski és un futbolista que el té entusiasmat, ja que abans d'experimentar amb Abidal de central i fer entrar Maxwell al lateral va optar per donar la titularitat a l'ucraïnès, amb només un entrenament amb els companys com a aval. I Txigrinski no el va decebre i va respondre amb un partit sense errades. Als tècnics, això no els va sorprendre, perquè un dels arguments que havien destacat per fitxar-lo era que no necessitaria període d'adaptació a l'estil de joc blaugrana. L'altra gran novetat va ser veure Alves a la banqueta, deixant el lateral dret a Puyol. Molt malament físicament devia veure Guardiola el brasiler, per no fer-lo jugar d'entrada. Els altres canvis, al davant, on Messi i Henry van deixar el seu lloc a les bandes als joves Pedro i Jeffren per acompanyar Ibrahimovic. Una banqueta d'autèntic luxe a la qual s'afegia Andrés Iniesta, un futbolista estimat en tots els camps on va i que ahir quan va sortir a fer escalfament va rebre una ovació dels seguidors del Barça presents al Coliseum Alfonso Pérez, però també de l'afició local, que acostuma a ser hostil als colors blau i grana.

L'equip va notar tanta novetat, i va completar un primer temps mediocre. És el pentacampió, sí, però com qualsevol equip del món troba a faltar els jugadors que marquen les diferències i que permeten jugar a futbol de manera tan brillant com fa el Barça. I ahir no hi eren. Els blaugrana tocaven i tocaven la pilota, però sense la profunditat i la rapidesa necessàries per trencar una defensa molt ordenada com la del Getafe de Míchel, un equip que molt possiblement aquest any no patirà com la temporada passada perquè té prou arguments per complicar la vida a qualsevol equip. Ja en el minut set, els madrilenys s'haurien avançat si Valdés no hagués estat ràpid en una sortida per evitar de deixar sol Soldado, autor de tres gols la jornada passada, després que Piqué rellisqués sent l'últim jugador. Cinc minuts més tard, Albín, amb un gran xut des de la frontal, enviava la pilota al travesser. Era el segon avís, i encara en va venir un altre pels volts de la mitja hora de partit de Soldado, que rematant de manera estrambòtica dins de l'àrea va enviar la pilota al pal. D'ocasions, fins aquell moment, l'equip de Guardiola no n'havia creat cap. El primer xut del Barça amb perill va ser de Keita, que va optar per engaltar-la en la conducció d'un contraatac quan a les bandes tenia desmarcats Jeffren i Pedro. La gran oportunitat dels blaugrana per arribar al descans amb avantatge en el marcador la va tenir Ibrahimovic, que no va saber culminar amb encert un braça a braç amb el porter després d'haver-se fet lloc brillantment amb el cos dins l'àrea del Getafe. Dues jugades de perill en 45 minuts per a un equip que té el futbol d'atac a l'ADN era un bagatge molt pobre. Calien canvis per dinamitzar el joc i el partit. Guardiola n'era conscient, i va reaccionar fent entrar Messi i Iniesta en substitució de Jeffren i Pedro en el minut 12 de la segona part. Tal com calia esperar, el Barça va canviar de cara i va passar a tenir el control del partit. També hi va ajudar el fet que s'havia guanyat pressió a camp contrari, per la qual cosa el Getafe va tenir més complicacions per sortir al contraatac. La millora, però, s'havia de traduir en un gol que desequilibrés el partit, i va arribar gràcies a Ibrahimovic, ahir decisiu. El suec continua buscant el seu millor estat de forma i acoblar-se ràpidament a l'estil del joc de l'equip, però mentre ho va fent respon amb gols, que és el que s'exigeix a un golejador. En el d'ahir va demostrar oportunisme estant ben col·locat per aprofitar una errada de Cata Díaz en un rebuig incorrecte d'una centrada d'Abidal des de l'esquerra. Al Getafe, el partit se li va fer una muntanya, i es va deixar anar, mentre que el Barça va començar a xalar i les combinacions entre Iniesta, Xavi, Messi i Ibrahimovic es van anar succeint. En una, el manxec va estar tou en la rematada després que Ibra li deixés el gol gairebé mastegat. En la segona jugada trenada dels blaugrana, però, no van perdonar. Alves, que havia entrat substituint Puyol, va centrar des de la dreta, i Ibrahimovic va cedir cap a Messi, que no va perdonar. Fins al final del partit el Barça va passar a ser el dominador absolut, i hauria pogut ampliat el resultat. Tres punts més en un camp sempre difícil i havent donat descans a jugadors per dimecres. L'Espera l'Inter.