Posar notes

1. Real Madrid

Excel·lent inici de temporada de l'equip de Pellegrini. Cinc partits, cinc victòries, 16 gols a favor (màxim golejador) i 2 en contra (menys golejat). En la Champions, victòria rere victòria amb dues golejades incloses. Els resultats dels blancs, però, estan acompanyats de sensacions grises. L'equip guanya però no juga a futbol i l'afició del Bernabéu està farta de veure triomfs sense contingut. Van fer fora Capello, Schuster i Juande tot i que van acomplir els objectius. L'equip no té el paraigua del joc, així que es mullarà de seguida que no arribin els triomfs. I Pellegrini ho sap. I Valdano també. I Florentino no cal dir-ho. El madridisme aplaudeix els gols, però va boig per reconèixer el futbol del seu onze.

2. 3-0

Així s'entén l'orgasme de satisfacció de la gent del Madrid després del tercer gol al Marsella, fet per Cristiano Ronaldo. Paret entre Benzema i Kaká i gol del portuguès amb pura estètica Barça. La grada dempeus, les ràdios sense veu, les teles exaltades, els diaris veient màgia. Una jugada per emmarcar. Amb perdó, una jugada cent mil vegades vista al Camp Nou. Quan s'aprova per un pèl el notable és glòria.

3. Excel·lència

El Barça viu el procés contrari. El Camp Nou és capaç de reconèixer el seu equip amb els ulls tancats. L'afició és capaç després de quasi 20 anys de model, de ser crítica per un moviment mal fet, una conducció inapropiada o una combinació lenta entre futbolistes. Ara bé, amb Guardiola el nivell del futbol ha vorejat l'excel·lència, plasmada amb bon joc i títols. Un 2 a 0 contra el Dinamo de Kíev amb més de vint ocasions i possessió per sobre del 70% (més del 60% a camp contrari), però també moltes oportunitats rebudes i poca intensitat durant els primers 25 minuts provoca que l'aficionat del Barcelona marxi a casa dient: «Hem guanyat, però avui no hem jugat bé.» L'excel·lència blaugrana està confonent, fins i tot, el discurs dels mateixos aficionats del Barça.

4. Eto'o i Ronaldinho

Llegendes culers que saben de què parlo. Tots dos van deixar els seus noms escrits amb lletres d'or a Barcelona i avui es busquen la vida a Milà. Eto'o, titular a l'Inter, ha fet més quilòmetres en un mes que tots els que va fer com a blaugrana (i en va fer molts). I tocar la pilota tres vegades seguides s'ha convertit quasi en un miracle. Pobre Samuel. Ronnie és suplent d'un Milan que és capaç de perdre a casa contra el Zuric, un equip indigne de la lliga de campions. Ronaldinho ni corre ni juga. Ni fa jugar. Ni marca. Ni dóna espectacle. A Itàlia, el brasiler s'ha enterrat com aviat ho farà el camerunès, perquè jugar al Barça provoca uns mecanismes impossibles de repetir en qualsevol altre club. I per això és tan difícil marxar del Barça i triomfar. El barcelonisme comença a rebaixar la nota del joc de l'equip perquè està acostumat a l'excel·lent, però faria bé de parlar amb Eto'o i Ronaldinho abans de posar les notes de cada partit...