Com les gasten

En sortir ara tota la història dels informes de seguretat, a dintre del Barça s'han suscitat comentaris diversos. Que si el fet d'esbombar ara uns fets que van passar el mes d'abril té la intenció de desequilibrar el Barça a l'inici de la nova temporada fins a la més plausible que en un dinar informal un dels vicepresidents va al·ludir el fet i un director de diari, que hi era present, va recollir la notícia. Això és l'anècdota, però el que preocupa més és el fons. Veure com les gasten quan es tracta d'ocupar parcel·les de poder ni que sigui en un club esportiu. Sembla assenyat, en un principi, veure quins són els punts febles d'uns personatges que, si arriben a ser candidats a les properes eleccions, poden perjudicar la candidatura. No oblidem que en les cèlebres eleccions del 1978, un candidat, Víctor Sagi, va haver de retirar-se per una amenaça d'airejar el seu passat que, se suposa, estava feta des de l'entorn d'algun altre candidat. Evitar una repetició és assenyat. El que no ho és tant és que un director general ho faci sense advertir tots els investigats, sense haver-ho comunicat al president i que a d'altres candidats de la mateixa directiva que poden oferir flancs atacables no se'ls hagi investigat. O bé és una maniobra per reduir les candidatures o bé és una informació que vol disposar el director general per la causa que defensa o per fer-se imprescindible. De «ganivetades de despatx», qualificava un rotatiu aquests fets.

Un altre tema que fa dies que volia fer avinent és que si em molesten les retransmissions televisives i radiofòniques de fanatisme exagerat envers el Madrid, també em molesten les que es posen immediatament a favor del Barça, que es disparen quan canten un gol i que deixen anorreat l'oient o televident. Penso que una bona retransmissió esportiva ha de narrar el partit i deixar que l'emoció o l'accent el posi l'espectador. Quan el Barça fa un gol bonic o decisiu vull ser jo que, interiorment o exteriorment, si comparteixo la retransmissió amb amics, cridi gol! Del fet que critico fins als aplaudiments enregistrats en molts programes d'humor ja només hi va un pas. I no parlem de la relaxació que hi ha en barrejar publicitat i retransmissions quan són els mateixos periodistes que recomanen una cosa o una altra. O bé quan es perden amb històries i batalletes personals o llencen un gavadal d'estadístiques sobreres i s'obliden de dir qui té la pilota en aquell moment i si la centra, la xuta o la perd. Penso que està bé que hi hagi retransmissions abrandades, i l'índex d'audiència les deu justificar, però que almenys tinguem la possibilitat d'escoltar-ne una no emocional, en català i amb la màxima objectivitat possible. Potser n'hi ha i no he sabut trobar el dial.