El Barça, en campanya

Esmorzars entre futurs candidats i periodistes de tota mena; dinars entre futurs candidats i dirigents de partits polítics; sopars entre futurs candidats i empresaris, professionals liberals i membres diversos de la famosa societat civil catalana susceptibles de col·laborar amb la causa (la pela és pela); reunions per preparar les estratègies electorals; aperitius per dissenyar el pla d'atac al rival; aquelarres per conspirar contra un company (o excompany) de junta; trobades amb socis del Barça per saber l'opinió del poble. En resum, des de fa unes quantes setmanes Barcelona s'ha convertit en una enorme sala de reunions. Els restaurants i els serveis de càtering no donen a l'abast. Oficialment, la precampanya electoral no havia de començar fins després del campionat del món de clubs (la final és el 19 de desembre), però en realitat ja fa mesos que s'ha engegat. Jaume Ferrer tirarà pel dret i es presentarà, li agradi o no a Joan Laporta (no li agrada); Alfons Godall continua recaptant opinions abans de decidir-se (la meva sensació és que ara té moltes ganes d'aspirar a la presidència); Xavier Sala i Martín calla (en públic) i espera; Ferran Soriano, entre slot i slot, no es mulla, però tampoc desapareix del tot de l'escena; Agustí Benedito ja ha fet pública la seva candidatura i desprèn energia a dojo, i Sandro Rosell ja fa un munt de temps que té l'estructura preparada, el personal ensinistrat i l'estratègia definida.

Ens agradi o no (no ens agrada) aquesta temporada serà una gegantina campanya electoral. En una altra conjuntura esportiva, quan tots aquests moviments subterranis deixin de ser-ho (falta molt poc), s'hauria creat un clima agressiu i desestabilitzador que hauria perjudicat l'equip. En la situació actual, en canvi, no ens hem de preocupar. El blindatge del vestidor resistirà la politització que viurà el club durant tota la temporada.