La maledicció badalonina d'El Collao

Si hi ha algun camp de segona B que el Badalona preferiria no trepitjar mai, aquest és El Collao d'Alcoi. Des que els badalonins van pujar a segona B fa cinc anys, han visitat el camp de l'Alcoià cada temporada, i en totes han tornat amb les mans buides. I no només això, sinó que en els últims quatre partits a El Collao el Badalona ni tan sols han aconseguit marcar un gol. «En les visites allà hi ha hagut de tot, partits que hem estat a punt de guanyar i hem perdut per 1-0, i d'altres que al cap de 20 minuts ja perdíem per 2-0, però algun dia s'ha de trencar aquesta estadística, no?», explica el capità Albert Càmara, que ha viscut en primera persona totes les derrotes a Alcoi. Càmara, a més, creu que sap quin és el secret d'aquell camp: «És un camp que a tots els jugadors ens agradaria tenir, l'afició –molta– anima molt, i això et dóna punts en jugades complicades que l'àrbitre ha de decidir, i l'Alcoià ho sap aprofitar molt bé.» De l'única victòria escapulada a El Collao fa quasi trenta anys ja, i va ser justament el primer cop que el Badalona va jugar a Alcoi. Esportivament, Manolo González es juga més que tres punts aquesta tarda, i ho haurà de fer sense dues peces importants com són Diego Torres i Robles, sancionats, mentre que recupera el porter titular Rubén Martínez.