Malgrat tot, admirat Lorenzo

Una errada de pilo­tatge, com tan­tes en veiem al cap de l'any. I no cal bar­ri­nar més. A Lorenzo li va fallar la per­cepció, i on ell volia posar la roda hi havia una altra moto. És el perill de sor­tir mala­ment, la penyora que paga per no ser a la pri­mera línia just el dia que més falta li feia. El tòpic ho deixa clar: si vols evi­tar pro­ble­mes, has de sor­tir del davant. Una veri­tat de pes, com la que asse­gura que, cal­cu­la­dora a la mà, encara hi ha mun­dial. Matemàtica pura, pri­mer volum; capítol pro­ba­bi­li­tats, apar­tat Lorenzo ho gua­nya tot, Valen­tino fa aigua. És un dels molts esce­na­ris pos­si­bles que ens podem tro­bar, en con­tra, però, d'una altra ciència matemàtica, la de l'estadística, que dedica tot un capítol a la gran­desa de Valen­tino. Si en fem cas, de l'estadística, arri­bem a la con­clusió que el que ha fet Lorenzo aquest any no tindrà més premi que el del nos­tre més sen­tit reco­nei­xe­ment. Per com s'ha refet d'un 2008 gai­rebé tràgic, per haver gosat des­a­fiar el millor de la història, per haver-nos fet creure en ell, per tot això i el que ens queda per veure només podem admi­rar-lo. I un any d'aquests, quan ja sigui campió, recor­da­rem la cai­guda d'ahir només com una anècdota, com una més de les mol­tes pedres que es tro­ben en el camí.