El Barça fa la gran patinada en el pitjor moment

La imatge era insòlita. Uns 1.500 aficionats russos embogits a la graderia per la victòria del Rubin Kazan, que ahir va complicar massa la vida al Barça. I és que els de Guardiola van fer un perillosissím pas en fals per ser als vuitens de la Champions. En el pitjor moment, un moment clau, s'ha posat fi a la imbatibilitat dels blaugrana aquesta temporada i ara hauran de certificar el seu accés als vuitens de final de la competició lluny del Camp Nou. Els de Guardiola van perdre una oportunitat d'or contra un equip que els va sorprendre dos cops. Amb una fèrria defensa, amb l'ajut d'Al·là, invocat per l'entrenador dels russos, i amb dos gols letals que van fer que els blaugrana tornessin a encaixar una desfeta després de cinc mesos. El campió no perdia des del dia de l'Osasuna (tres dies abans de la final de Roma). Aquella (el dia que Muniesa va plorar en el seu debut) va ser una derrota innòcua; la d'ahir és un seriós contratemps per a un equip al qual l'esperen tres partits que seran tres finals en un grup més igualat que mai. El Barça (amb quatre punts, els mateixos que el Rubin i el Dinamo) té ara dos partits fora del Camp Nou, on haurà de certificar el seu accés a vuitens. L'altre, al Camp Nou, promet ser d'infart, ja que és amb l'Inter (els italians tenen tres punts).

I tot, en una nit molt estranya. Sense que els aficionats tinguessin temps d'acomodar-se a les seves butaques, el partit s'hauria pogut decantar per qualsevol dels dos bàndols. 60 segons després del xiulet inicial, si el francès Duhamel hagués interpretat com a penal una caiguda d'Iniesta dins de l'àrea després d'una bona assistència d'Ibrahimovic, el Barça s'hauria avançat i el guió hauria canviat completament. L'àrbitre se'n va desentendre i en la jugada següent Riazantsev va sorprendre Valdés amb un gol del nivell de qualsevol blaugrana. El migcampista va aprofitar un mal refús de Márquez i va engaltar una canonada que sorprenia el porter de l'Hospitalet per l'escaire dret. Els russos ni s'ho creien. Ni en el millor dels seus somnis havien imaginat un principi de partit així al Camp Nou. El gol no va trastocar gens ni mica el plantejament ni dels uns ni dels altres. Guardiola havia fet dos canvis respecte a l'equip que dissabte va empatar a Mestalla. Márquez –titular per primer cop aquest curs– deixava a la banqueta Puyol per garantir més sortida de pilota; mentre que Ibrahimovic es convertia en la referència perquè Iniesta tornés al mig del camp en detriment de Keita. El Barça va necessitar uns minuts per superar el mal tràngol. Pocs. Aviat va anar per feina. Pedro desbordava per la banda, Ibrahimovic s'oferia sempre i Iniesta i Xavi anaven donant velocitat al partit. Abans del descans, el Barça va merèixer l'empat. En el minut 14 va estar a punt d'aconseguir-lo Alves (el seu xut després d'una bona jugada de Pedro va sortir fora per poc), en el 23 va ser el porter Rizhikov qui, refusant in extremis, evitava el gol de cap de Pedro. En el 29, va ser Xavi (la seva rematada des de fora de l'àrea va sortir alta). Els blaugrana arribaven a porta, però els faltava punteria contra un rival que acumulava nou jugadors (i el porter) sempre darrere la pilota. Es tractava de donar velocitat al partit i per això feia falta Messi. L'argentí va aparèixer en l'últim tram de la primera part. En el 37, no va arribar per un dit a una bona assistència d'Ibra; i un després va tornar a ser el porter rus qui, amb una bona mà, evitava el gol de Messi després d'una jugada individual. El descans va ser el millor que els va poder passar als russos. I això que a quatre minuts del descans van disposar d'una falta franca al vèrtex de l'àrea que l'argentí Domínguez va enviar a les mans de Valdés. Haurien pogut fer un 0-2 que no haurien trobat ni en la millor de les tómboles.