Ander Herrera, la il·lusió del Saragossa

Fa anys que el Saragossa espera l'arribada d'un líder sorgit de la casa. El seu planter no ha estat especialment fructífer, i alguns dels millors productes, com ara Zapater (Genoa) i Cani (Vila-real), han acabat abandonant el club. Ara, tothom confia en Ander Herrera. Amb 20 anys, ja té certa experiència en el primer equip –va disputar 18 partits a 2a A, i un parell a primera–, i el seu perfil de migcampista creatiu el converteix en la gran esperança de l'afició aragonesa. Demà, podria ser titular al Camp Nou; un bateig en correspondència amb les altes expectatives que ha creat la seva irrupció. Un dels tècnics que millor el coneix és el veterà Manolo Villanova, que la temporada passada el va tenir en el filial, a tercera divisió: «Va arribar procedent del juvenil i, en principi, no havia de ser titular. Però de seguida es va fer un lloc i al gener ja era amb el primer equip.» L'entrenador el defineix com un jugador intel·ligent, amb molta visió de joc, qualitat tècnica i una última passada letal. «És un jugador ofensiu, que rendeix molt bé quan juga amb llibertat, ja sigui al centre o desplaçat a una banda, però jo em vaig preocupar que també s'involucrés en la feina defensiva.»

Herrera, que va disputar el mundial sub-20 passat, és fill de Pedro Herrera, director esportiu del Saragossa, i els que el coneixen bé en destaquen, sobretot, el caràcter. «Ell té al cap que ha de ser un crack, i puc dir que mai he tingut sota les meves ordres un jugador com ell, que combini tan bé qualitat i ambició», explica Villanova, un gat vell que ha entrenat el Salamanca, el Recreativo, el Mallorca, l'Hèrcules i el mateix Saragossa en dues etapes diferents, i que ara es troba a l'atur: «Al seu pare el vaig arribar a entrenar al Salamanca i fa molts anys que el conec. Tenir un pare en aquest món, segur que l'ajudarà. Però compte, que Ander té una personalitat pròpia fortíssima, al camp i a fora.» El jove migcampista, de fet, té les coses molt clares: estudia relacions laborals –va començar periodisme però ho va haver de deixar–, i ja sap què és refusar ofertes milionàries. La temporada passada, per exemple, l'Athletic li va posar una sucosa oferta sobre la taula –és nascut a Bilbao–, i no va dubtar a deixar-la passar. «Aprèn molt ràpidament i si ha de donar un ordre a un veterà, no li tremola la veu. No sé on pot tenir el sostre.» El seu pare va jugar cinc cops al Camp Nou amb la samarreta del Saragossa, i no va ser capaç de guanyar mai. Ander podria tenir demà l'oportunitat d'intentar-ho.