JUGAR DE CINE

IMMA MERINO

Charlot, el boxejador que dansa

Em podran tornar a dir que sempre parlo de films de boxa. Però és que, sense que m'agradi precisament que dos homes es peguin en un quadrilàter o en qualsevol altre lloc, si m'atrauen les pel·lícules amb boxejadors és perquè em sembla que, amb el pretext de la boxa, el cinema parla de coses que m'interessen: del fracàs, de la misèria social i del propòsit d'escapar-ne, de la corrupció, de la possibilitat (o la impossibilitat) de la redempció, etc. Els films en què Charlot es troba immers en el món de la boxa potser també apunten algunes d'aquestes qüestions, en la mesura que aquest personatge inventat per Charles Chaplin és un mirall de la condició humana en la seva més gran diversitat. Però el que més m'agrada és el fet que, més que un boxejador, Charlot és un ballarí del ring, que de vegades s'ajuda de les cordes per improvisar danses en què el seu cos és una matèria fràgil a punt de desplomar-se, però que en altres es mou vivament i sinuosament per tal d'esmunyir-se dels cops del rival. A propòsit de Charlot boxejador/The Champion, un migmetratge del 1915, el crític i cineasta Esteve Riambau (del qual s'ha estrenat recentment el film Màscares, codirigit amb Elisabet Cabeza, i a qui m'agrada citar de manera especial perquè, a més de cinèfil, és barcelonista perquè és un esteta del futbol) escriu en el seu llibre sobre Charles Chaplin publicat per Càtedra: «El rodamón no combat, dansa. Els seus peus es mouen amb una prodigiosa habilitat per la superfície del quadrilàter. Regateja, esquiva o ataca a discreció augmentant progressivament el ritme del film.»

He mirat Charlot boxejador per disfrutar de tot el que explica Riambau: que, amb Charlot, la boxa es converteix en un art delicat, un vertader ballet que el protagonista interpreta amb precisió coreogràfica. Això arriba a la seva culminació amb el combat final que Charlot viu com un repte sentimental: si triomfa, podrà estar amb la seva estimada, que ha sigut promesa pel seu pare al contrincant en cas que aquest guanyi. Sempre acompanyat per un gos, que va ser el primer ésser amb el qual el personatge va compartir el seu destí i que l'ajudarà en un moment decisiu, Charlot s'introdueix en el món de la boxa per instint de supervivència en veure un cartell que reclama espàrrings perquè s'hi pugui entrenar un campió. Murri com és, Charlot guanyarà el campió perquè dins d'un dels seus guants hi ha posat una ferradura. Convertit en el nou campió, Charlot haurà d'afrontar nous reptes pugilístics que superarà amb els seus moviments de ballarí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.