Tot gratis

La tendència viral també arriba a la política espanyola. Com un virus s'ha escampat la pretensió d'alguns perquè uns altres els regalen el vot. La passada legislatura va ser Pedro Sánchez qui va demanar a Pablo Iglesias que votés un govern “de progrés”. Un govern “de progrés” sense Podemos, no cal dir-ho. I amb Ciutadans. “Per evitar que torni a manar Rajoy”. Iglesias, que es veia vicepresident i que havia dissenyat un govern en una barra d'autoservei, va ensenyar al candidat socialista el dit del mig. Ara ha estat Mariano Rajoy qui ha demanat a Pedro Sánchez que s'abstingui i que el deixi governar amb Ciutadans. A canvi de res. Ni un gest. El dit aquesta vegada ha estat el de Sánchez. Divendres Ciutadans es va sumar a la tendència i va acceptar, “per evitar la catàstrofe d'unes terceres eleccions”, els vots del PNB en la segona investidura de Rajoy. A canvi de què? A canvi de res. Perquè Albert Rivera hagi prestat suport a Mariano Rajoy Ciutadans ha obligat el PP a subscriure un pacte amb 150 mesures. Aquest és el preu de Ciutadans. Però el PNB no pot tenir-ne, de preu. Ha de fer president el candidat del PP barata res. Encara més, la tropa de Rivera “acceptaria” els vots dels cinc diputats nacionalistes bascos si Rajoy es compromet a evitar el traspàs de noves competències al govern basc, a mantenir els presos d'ETA fora d'Euskadi i a no acceptar, sota cap concepte, un referèndum d'autodeterminació. En aquests moments els diputats del PNB deuen estar alçant el dit llépol...