Opinió

la crònica

Girona des del vial del tren

Aquest mes d'agost la ciutat de Girona ha viscut un nombre significatiu d'activitats que satisfan els d'aquí i els de fora. Queda per a les hemeroteques la imatge d'una ciutat buida en període de vacances d'estiu. Això ja s'ha acabat. Al visitant de Girona el pot captenir el conjunt de contrastos que és capaç de percebre en una visita en diagonal, és a dir, entrant pel nord i sortint pel sud, fent camí de pas cap a altres destinacions o fent una parada amb visita als llocs més significatius de la ciutat. Girona té impactes als quals ens acostumem amb massa facilitat. Si entrem pel nord de la ciutat, al capvespre, l'impacte sobre la retina és generós i ens sorprenen agradablement la façana de la catedral i el campanar de Sant Fèlix, de grandiositat majestuosa, compensada harmònicament per la imponent massa arbrada de la Devesa. Gaudir d'uns moments de plaer visual, quan la llum transforma la massa pètria en un harmoniós conjunt arquitectònic, no té preu. És en aquesta esplendor magnífica i superba quan es comprèn la grandesa d'una ciutat. No dubteu a repetir aquest plaer pel benestar que us proporcionarà i pel record que us deixarà de per vida.

Endinsats ja a la ciutat i resseguint l'espina dorsal que forma el vial del tren ens trobem amb la singularitat del transport ferroviari a l'estil novaiorquès, que ja s'ha consolidat en l'imaginari gironí com a símbol del que fou la transformació de la ciutat en la dècada dels seixanta. Al barri de Sants, a la ciutat comtal, aquests dies han fet un pas de gegant fent ús de la creativitat i la imaginació. Han convertit un vial elevat en un espai per al descans i el passeig tot observant l'entorn des d'una posició enlairada. Ho han fet bé, aquests de Sants. Massa sovint, tot el que sorgeix d'una minoria o no és idea del govern es menysté. La meva pregunta sobre per què això no és possible a la ciutat de Girona encara no té resposta. Ho escrivia fa tres anys i ho torno a fer ara. En lloc d'elaborar costosos projectes per enderrocar el vial i esperar que Foment faci el que li pertoca, el nostre govern municipal podria transformar un problema en un atractiu, per passejar o per reconvertir-lo en un metro enlairat, de connectivitat ràpida entre el nord i el sud, amb vistes excepcionals sobre el Barri Vell i la Devesa. Seria un sistema de desplaçament innovador i econòmic tant per la rapidesa com per la facilitat amb què es podria posar en funcionament. Alhora, a sota del vial hi podria haver botiguetes, carrils bici i zones de descans enjardinades. No hi ha una barrera psicològica com ens han volgut fer creure sinó una ceguesa urbanística postmoderna que tot ho enderroca sense perspectiva de futur. Ara bé, potser tardarem a veure el soterrament total del tren i aquestes reflexions quedaran com a cabòries d'estiu.

I, ja de camí cap al sud, entomant la carretera de Barcelona i de sortida cap a Fornells de la Selva, o a l'inrevés, l'impacte s'ha reduït només sensiblement. Es mantenen les decadents naus pintades en desús en espera de les noves instal·lacions de la Clínica Girona que dignifiquin la zona. És cert que el govern de la ciutat hi treballa, però l'impacte encara és força negatiu. Girona, capital de la província, és una de les ciutats de més qualitat de vida de l'Estat, amb un important llegat històric i cultural, que no pot permetre's aquests contrastos. I ara que s'acaba formalment l'estiu i tot torna a la normalitat seria bo que reflexionéssim sobre aquests contrastos que perceben els forans que ens visiten. D'una banda, la històrica, excelsa i exuberant ciutat per l'entrada nord i, de l'altra, la trista i deteriorada per l'extrem sud. I al bell mig, el vial del tren. Ara que estem una mica descansats i amb les piles carregades hi podríem tornar a pensar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.