Governar i agradar

Fa pocs dies vèiem com un grup de ciu­ta­dans es mani­fes­ta­ven pels car­rers de l'Escala con­tra el pro­jecte de reforma del front marítim al cen­tre del muni­cipi altem­por­danès. És la mos­tra més visi­ble del que es troba qual­se­vol govern quan deci­deix can­vis valents i pro­jec­tes arris­cats. El canvi sem­pre genera recel i certa temença d'uns quants que pre­fe­ri­rien no tocar res. Aquests dies amb la festa major de l'Escala s'ha pogut com­pro­var com el nou front marítim, pen­sat per a via­nants i que deixa fora del sec­tor els vehi­cles, és un encert. La nova grada ser­veix com a colofó de molts espec­ta­cles infan­tils iti­ne­rants pels car­rers del cen­tre o per seure-hi tran­quil·lament i veure-hi pas­sar la gent. De fet, si se'n fes una bona pro­moció podria ser un lloc pri­vi­le­giat per veure les postes de sol, a l'estil del tan vist Café del Mar d'Eivissa.

Ara cal­dria exe­cu­tar la segona fase i els veïns també s'hi opo­sen. Feta la pri­mera fase, cal­dria eli­mi­nar l'estol de con­te­ni­dors que coro­nen ara la vista dels que estan a la platja. Era el pri­mer estiu amb el nou front marítim, però les ter­ras­ses en par­la­ran bé, d'aquest canvi. Fins i tot en dies de calor extrema s'hi veia més ambi­ent que estius pre­ce­dents i les ter­ras­ses no han donat molts dies l'abast, perquè una zona sense cot­xes és un lloc millor per pren­dre-hi alguna cosa. Així mateix, els infants poden jugar sense perill que un vehi­cle els pugui atro­pe­llar. El sobre­cost de l'obra sí que és qüesti­o­na­ble, perquè amb diners públics sem­pre s'ha de ser curós.

El govern va optar per un canvi radi­cal del front marítim i cal valo­rar l'aposta feta amb tots els ele­ments sobre la taula, perquè sovint és difícil deci­dir can­vis impor­tants i agra­dar a tot­hom. Tam­poc a Girona va agra­dar fa anys can­viar el mer­cat biset­ma­nal cap a la Devesa de Girona i ara sem­bla que sigui into­ca­ble, o que les Fires puguin mar­xar del gran parc, ara que pràcti­ca­ment ningú recorda que fa molts anys s'ins­tal·laven en plena Gran Via. Per fer evo­lu­ci­o­nar les soci­e­tats sem­pre cal tren­car mot­lles, pren­dre deci­si­ons arris­ca­des i ento­mar pro­jec­tes que des­per­ten recels. Aquest és el sis­tema perquè a la llarga els pobles i ciu­tats es trans­for­min i mirin el futur amb més garan­ties. Per això, els gover­nants ja saben que gover­nar i agra­dar a tot­hom és pràcti­ca­ment impos­si­ble i que cal ser valent per avançar cap al futur.