No escarmenten mai

A aquestes alçades del drama ja ha quedat clar que el PP és l'organització delictiva més important d'aquesta part del món poc o molt civilitzat. La presó de Picassent en dóna fe. No és només que hi hagi proves fonamentades sobre el sistema de finançament il·legal que, metòdicament i alegre, tresorers i líders populars van allargar durant anys, és que els casos de lucre personal que se'n van aprofitar de retop donen feina a una pila de jutjats. També és cert que el càstig electoral per corrupció a Espanya és més aviat prim. Els electors tenen unes altres prioritats. L'“estabilitat” del sistema, en diuen. Garantir-se el cobrament de subsidis i jubilacions, per exemple. O evitar que manin “els altres”, que a molts espanyols encara els fan més urticària. Per això voten i més voten el Partit Popular. I per això Mariano Rajoy manté l'estil. Malgrat que s'acosten noves eleccions “autonòmiques” i malgrat que ha subscrit una declaració anticorrupció amb Ciutadans en paper d'estrassa. La darrera ocurrència del president eternament en funcions ha estat enviar José Manuel Soria, que va haver de deixar el càrrec de ministre per haver mentit en el tèrbol i oblidat afer dels papers de Panamà, a la canongia del Banc Mundial. Rajoy ni s'ha immutat per les protestes. Com qui menja pipes. Però al remat han estat els seus barons que han de renovar baronia electoral els qui han posat el crit al cel. Soria ha renunciat al càrrec en un rampell d'orgull ferit. No escarmentaran mai. Perquè no els cal.