Tribuna
És l'Escola, estúpid!
En un article a Nació Digital de fa uns dies, a propòsit de la nova programació de Catalunya Ràdio, Anna Punsoda critica la tendència del que pot semblar un intent deliberat de l'administració pública d'idiotitzar per sempre més la ciutadania amb les seves polítiques –de fet, no-polítiques– culturals.
Aquest cronista fa anys que assenyala el problema, amb un resultat nul. Matisaria el punt en què la senyora Punsoda diu, cito textualment, “no cal posar-se a fer de Jordi Llovet i dir amb gran afectació que els clàssics i la gent del sector som imprescindibles –perquè no ho som”. No entraré en l'afectació de l'apreciat senyor Llovet, però sí en allò que és imprescindible. La necessitat dels clàssics i la gent del sector és d'un ordre diferent de la de la sanitat pública o la justícia; si es consideren els humans alguna cosa més que un aparell respiratori-digestiu, sí que són imprescindibles per allò que alguns encara en diem formació intel·lectual. La senyora Punsoda diu més endavant: “és una llàstima que la gent que s'hi dedica no surti de les llibreries o dels centres culturals de torn. Els mitjans desconnecten d'ells, ells desconnecten dels mitjans i anem endossant bromes idiotes, cites sentimentals i articles gagá que estrafan la sensibilitat pública. Després els elitistes som els escarrassos de la cultura.” És d'agrair que la senyora Punsoda s'accepti en l'elitisme; honest, en uns temps en què elitista s'usa com un insult, com si el qui s'ha ocupat d'instruir-se cometés un delicte contra els babaus, i en mostrar el que ha après fos un fatu desconsiderat.
Que des de les institucions es practiqui l'odi a la intel·ligència i el menyspreu del coneixement no sembla gaire edificant. No els ha dit ningú que un país nou s'articula primer que tot mitjançant una societat de valors consistents? S'assenyala el fet però no se n'indaguen les causes. De debò estem governats per idiotes, per inútils que senzillament no en saben més, o bé la necessitat del rendiment material immediat és tan imperiosa que priva als responsables de veure fins a quin punt aquesta política és destructiva per l'articulació d'una societat avançada? O les institucions participen de la idea pròpia dels dictadors que la gent com més ases i com menys pensin, menys problemes? Volem passar a la Història com la generació que va extirpar la societat catalana del fòrum de les societats europees avançades i la va enviar als autocomplaents poti-potis dels gregarismes tercermundistes?
Per un mer exercici de lògica evolutiva, un se sent constret a descartar com a hipòtesi que estiguem governats per imbècils, perquè si fos així viuríem en una reducció conceptual a partir de la qual ja només quedaria emigrar. Cal, per tant, preguntar-se el perquè de la situació actual, com pot ser que Catalunya hagi passat de ser, en ple franquisme, un referent de la cultura més progressista a la península a cultivar amb impune entusiasme la pitjor i més adotzenada porqueria berlusconiana. Han aparegut alguns articles denunciant-ho; l'últim que he llegit, excel·lent i compartit amb ben pocs matisos per aquest cronista, de Minguet Batllori a VilaWeb.
La tendència fa anys que dura, i ha calgut arribar a un punt insostenible perquè es comenci a generalitzar la reacció, cada cop més desinhibida en els termes del diagnòstic. De debò el poder conspira per idiotitzar la població? Més enllà del tòpics –cal vendre a la gent allò que la gent demana, una ciutadania ignorant i distreta amb el panem et circences és més controlable, etc.–, quines raons tindrien els gestors públics per voler suïcidar culturalment el país? Els deixo amb una hipòtesi: la base de la catàstrofe rau en el sistema educatiu, a cada nova reforma més ineficaç a partir de la supressió del batxillerat. El biaix de la idea d'allò que és útil per la formació dels joves deixa cada cop més de banda els continguts i insisteix en un bonisme de procediments i en un materialisme de guanys que no educa en el coneixement, sinó en formes de comportament que serveixen de ben poc, perquè l'alumne en desconeix l'origen i el perquè. S'instrueix en termes pràctics en allò que se suposa materialment rendible, i s'abandonen els continguts que formen com a individu. El mal és que ha arribat al poder la generació dels qui ja van tenir una formació deficient, i continuarem aprofundint el pou. L'escola, la secundària i la Universitat són pitjors cada cop, i no hi ha remei, perquè els qui n'haurien de posar no en veuen la necessitat, perquè no hi veuen res de dolent.