Anar fent el millor camí

Espanya, la seva premsa –la d'abast estatal i la provincial, que no és poca– i els seus polítics continuen amagant el cap sota l'ala respecte a les reivindicacions catalanes que, una Diada més, s'han mostrat multitudinàries. És a dir, literalment, segueixen fent l'estruç. Com tots aquests últims anys. Prefereixen no veure res del que passa a Catalunya abans que afrontar directament la qüestió. Els passarà segurament allò que succeeix als que actuen ignorant els problemes: que aquests els passaran pel damunt abans no se n'adonin. És com aquell lema d'un fabricant d'armes nord-americà que apareix en un dels darrers capítols de la primera temporada de la famosa sèrie danesa Borgen: “No saps que t'ha colpejat fins que ja és massa tard.”

El laissez faire, laissez passer espanyol s'ha fet, si cal, més evident, aquesta última Diada, quan premsa i polítics han menyspreat i ignorat de nou els centenars de milers de ciutadans que diumenge van sortir al carrer. La premsa, fent el de sempre, reduint-ne les xifres de participació i parlant que la Diada “es desinfla”. El problema és que, en comparar-ho amb les diades precedents, ara resulta que no els lliguen els números. I els ha sortit el tret per la culata: manifestacions que havien minimitzat ara resulta que eren multitudinàries. Un ridícul espaterrant. I el PP i el PSOE, fent l'orni. Aquí no passa res, ni passarà res.

A l'altre costat, el poble català. Ferm. Demostrant un cop més que, malgrat les previsions interessades, hi és sempre que se'l necessita. I amb un president al capdavant que parla clar i sense embuts, també malgrat les lectures partidistes d'alguns mitjans. Que si refreda o si tira aigua al vi del procés. Ahir Puigdemont va haver de sortir al pas de tanta manipulació: “Dient el mateix, un dia fa l'efecte que escalfes i l'endemà que refredes. Som allà on érem: anant pel millor camí cap a la independència.” Doncs això. I, mentrestant, alguns anunciant ja que no respectaran la democràcia. Anem bé.