Municipalisme i República

En la Diada hem sentit a tort i a dret que estàvem construint la República. Jo mateix, a la pregunta d'una periodista sobre el fet que marcava la Diada, vaig contestar, mogut per l'optimisme: “La República!” Com és natural, em va fer dir que encara no l'havíem proclamada i vaig haver de rectificar: “L'esperança!” La calma hi va a tornar a regnar i es va imposar el seny. Però, esclar, per sota d'aquella pressa exultant, pròpia de la gent que anem tenint una edat, hi ha un fet incontestable: als distints nivells de l'estratègia institucional i de l'administració pública, en espais de pensament polític, en cercles dirigents, en determinats comentaristes, i en molts àmbits de la vida social, hi ha la consciència que es treballa amb els ulls posats en la instauració d'un règim polític propi, que anomenem República catalana. En aquest punt, el consens comença a irradiar el que s'ha convingut a denominar, convencionalment, hegemonia. Cap altre projecte està en condicions d'oferir una sortida a l'atzucac –anava a dir civilitzatori, però em contindré– en què ens trobem. Els passos a seguir per arribar a la proclamació de la República tracen línies de separació, de més o menys gruix, dins els rengles del mateix independentisme, cosa que permet als seus adversaris –no diguem als enemics– especular amb el seu col·lapse, mentre esperen el miracle que el brau esquerp de l'Estat espanyol s'esbravi sense causar greus desperfectes al Ruedo Ibérico.

Més importants, em semblen, camí de la República, les diferències soterrades, o a penes mal dissimulades, sobre la relació que hi hauria d'haver entre les institucions i la gent. Diferències soterrades, perquè sovint no apareixen als titulars dels diaris. Diferències mal dissimulades, sota les aparences de la política convencional dels partits polítics. És en el procés constituent –que hauria de ser el dinamitzador i, alhora, el contenidor de les energies socials per debatre i decidir quina mena de societat volem– on han d'aparèixer aquelles diferències. Entretant, però, i a una escala més humil, convindria arribar a uns acords mínims per evitar que entorpeixin la vida quotidiana de la gent. En la vida municipal, per exemple.

Permeteu-me fer una giragonsa. Fa un temps vaig contestar a un qüestionari de la Fundació CatDem, que, amb les aportacions d'altres col·laboradors, ha estat editat per Angle Editorial (2015), a cura de Joaquim Colominas Ferran, sota el títol de Per la bona política. A la pregunta de com millorar els valors i la cultura política democràtiques dels ciutadans, vaig contestar que calia “posar la política al lloc de comandament de totes les activitats econòmiques, socials i culturals que informen la vida de les persones, amb una didàctica pública continuada mitjançant processos de deliberació oberts a tothom, en tots els espais, en qualsevol circumstància, per assolir acords generals, que vegin la seva aplicació concreta i immediata”. En termes de sociologia política, atorgar el poder a la gent. Empoderar-la per no limitar la democràcia als partits i les seves maquinàries.

L'àmbit municipal és el terreny on ha de madurar l'empoderament que propiciï la relació entre la institució i la ciutadania. Els interessos generals hi apareixen als ulls de tothom. La gent hi delega el poder per a una legislatura alhora que el manté a l'abast de la mà. L'altre dia em van demanar de fer d'observador a Monistrol de Calders en un referèndum promogut per la CUP del poble. Fa anys que sóc simpatitzant de la CUP, i n'he estat uns mesos diputat a l'actual Parlament, però acostumo a fer cas del meu criteri. Els fets són que la CUP, amb més regidors que cap altre grup municipal, va ser descavalcada del poder municipal per una moció de censura promoguda per ERC i CDC, que, junts, sumaven un regidor més. Faltaven dos mesos perquè el govern municipal se sotmetés voluntàriament a una revàlida popular sobre la seva administració. La precipitada moció de censura ho va impedir. La CUP de Monistrol es considera perjudicada per una actuació merament partidista i crida a un referèndum per demanar a la ciutadania si prefereix l'anterior o l'actual govern. La iniciativa em sembla una manera democràticament radical de fer que la gent hi pugui dir la seva quan esclata la brega partidista. Hi ha pel mig un estudi de viabilitat de la recollida selectiva de residus porta a porta i el seu reciclatge (un 25% que es podria convertir en un 80%, segons el pla). La municipalització del servei afectaria la concessionària actual, CESPA, propietat de Ferrovial. Els daus ja roden.