Vuits i nous
El taulell
El taulell de les botigues obligava els dependents a extremar la simpatia amb els clients perquè no semblés que la barrera que separava els uns i els altres era una trinxera. Ara no hi ha taulells. O subsisteix l'insubstituïble, el de la caixa, i per molt que el dependent que l'atén sigui afable, l'acció de pagar sempre té una cosa d'antipàtica. En un supermercat, la caixa i les cues que s'hi formen tenen l'aire de l'àrea de peatge de les autopistes, que és l'àrea més odiosa de totes les àrees i hectàrees a la rodona.
Les botigues de gairebé tots els rams van suprimir els taulells com a acte de democratització i llibertat. El client era convidat a triar i remenar sense persona interposada. La consigna semblava ser la dels amicals botiguers amb taulell: “Vostè agafi, quedi-s'ho, i ja ho trobarem”, amb la diferència que ara el “ja ho trobarem” és a la caixa, immediatament abans de la porta del carrer. Sembla que hi hagi més confiança, però n'hi ha menys, i alguns antics dependents han estat “reciclats” –santa paraula– en vigilants perquè sempre hi ha algú que s'amaga una capsa de galetes al sarró o s'emporta els pantalons posats.
El client també és el dependent. A les gasolineres t'has de servir tu la gasolina. Sembla que puguis anar-te'n sense pagar, però és il·lusori: hi ha unes càmeres que et retraten. Un dia m'hauran d'explicar qui controla les imatges resultants de les càmeres i com reacciona davant un impagament. A les botigues, on també hi ha càmeres, s'entén que l'infractor serà sancionat, ni que sigui amb la vergonya, quan vagi per sortir. Però a les gasolineres? Hi haurà una persecució automobilística pels carrers o per la carretera? La nostra matrícula quedarà maleïda i no ens podrem fer gasolina mai més enlloc?
L'altre dia veia un reportatge sobre Ikea, botiga de mobles que s'anuncia com a república independent, i de la qual els clients surten amb els mobles per muntar. Bé: en la república independent que l'Onze de Setembre passat reclamàvem se suposa que també ens haurem de muntar el parament. Un venedor de mobles convencionals, de mobles encolats, muntats i sencers, sortia i deia que malgrat l'èxit fulgurant d'Ikea les botigues de mobiliari de tota la vida no desapareixeran perquè fan els mobles a mida i adaptats als llocs on s'han de situar de casa. A mi aquest senyor em va fer una mica de tendresa. Van suprimir taulells i dependents, i ara la clientela, aviciada pel mal cap del comerç tradicional, vol arribar a l'extrem: prescindeix també de les botigues, i compra els pantalons i els llibres per internet, apoteosi de la democràcia, la llibertat i la república, i també dels antics ordinaris, que havíem donat per abolits. No sabíem que ordinador també venia d'ordinari...