Ho necessitàvem

Necessitàvem aquest bany d'autoestima. Necessitàvem una altra Diada reivindicativa multitudinària. Necessitàvem sentir que sí, que som molts els que encara no hem defallit. Necessitàvem recordar que el ciutadà es manté dempeus, que té més paciència que un sant i que carrega un sac d'esperança que s'omple i s'omple sense rebentar-se. El passat diumenge, a Salt, es respirava felicitat. Sí, felicitat en veure que els gironins no havíem fallat, que el tram de l'avinguda Països Catalans previst per a la manifestació quedava desbordat i que les riuades de gent vessaven pels carrers perpendiculars. Un clam d'independentisme, un any més, d'aquells que se't posen tan bé després de dinar.

I sí, es respirava felicitat perquè setmanes enrere en l'ambient hi havia bafarades de dubte i de pessimisme. I ens van voler fer creure que el procés estava acabat. Ens van voler convèncer que ens havien enredat. Ens van voler demostrar que res pot aturar la piconadora de l'Estat. Però ja ho veuen, no hi ha res com una bona Diada per tornar a agafar empenta. Per això voto perquè cada any continuem sortint al carrer, encara que ja hàgim aconseguit la independència, encara que no sigui necessari reclamar un estat propi. No em diguin que no s'ho van passar bé! No em diguin que no van carregar piles! No em diguin que ara no veuen amb uns altres ulls la moció de confiança a què se sotmetrà el president Puigdemont, que no han renovat el seu suport a un govern que no vol tornar a repetir un 9-N sinó que va de veres i buscarà la fórmula per aconseguir la independència, que fins i tot la CUP sembla més propensa al consens.

Per això no diguin que aquest serà l'últim any, que aquesta ha estat la darrera vegada, que ja n'hi ha prou, que n'estan fins al capdamunt. Siguin sincers amb vostès mateixos i reconeguin que el passat diumenge van xalar de debò, que al principi els feia mandra, però que quan hi van ser els va tornar a bategar el cor de valent en sentir aquells crits d'independència que clamava una munió de gent; que els va emocionar veure gent gran, adolescents, nadons, famílies senceres; que feia goig veure aquell aclaparament d'estelades. No em diguin que no! I ja ens poden dir el que vulguin, ens poden voler fer creure el que vulguin, poden intentar demostrar el que vulguin. Ells no hi eren diumenge. Vostè i jo, sí.