Colau i les cortines de fum

A primers de juliol l'Ajuntament de Barcelona va ordenar el tancament del centre d'internament d'estrangers (CIE). Barcelona es va convertir en la punta de llança d'un moviment que reclama, des de fa anys, el tancament d'un centre que no té cap raó d'existir. Però, curiosament, ho feia en un moment en què la pressió sobre el govern havia augmentat molt perillosament amb vista que aquest seria un estiu molt dur per una pressió turística per sobre, fins i tot, de la dels darrers anys. Aquesta setmana l'alcaldessa de Barcelona ha estat protagonista per haver criticat un desnonament en què van participar efectius dels Mossos. Bé, efectius antiavalots dels Mossos. L'alcaldessa va fer una piulada en què no quedava clar si els responsabilitzava a ells –que, ens agradi més o menys, compleixen ordres– i després va anar matisant les crítiques fins a quedar-se, això sí, en la demanda que es canviïn els protocols per impedir una presència policial com aquesta en el cas de desnonaments amb infants. La demanda és més que lògica. Altra cosa és si cal fer-la així quan funciona una taula d'emergència a Barcelona que ha evitat milers de desnonaments i que, com es va saber el dia després, resulta que ja treballava en aquest cas.

Però és que Colau fa aquesta piulada pocs dies després d'haver assistit a una manifestació independentista. Perquè l'11-S més d'un milió de persones no demanaven un referèndum pactat amb l'Estat o defensaven els polítics que van facilitar el 9-N, no, demanaven la independència. I això, a Colau, li ha costat alguns problemes, fins i tot, amb gent que li dóna suport incondicional des dels mitjans. I, en aquests casos, Colau fa servir el manual: provoquem un incendi en un àmbit que només suma entre els nostres i truquem a La Sexta per demanar que ens entrevistin. Fum sobre el factor negatiu. Ei, que no és pas l'única; que uns que han governat en la Generalitat durant molts anys n'han estat un veritables mestres! En tot cas, el CIE és obert i els desnonaments continuen sent una xacra a Barcelona. Potser millor que treballem entre tots.