L'avi del Joan

L'avi del Joan va travessar l'Ebre per Riba-roja. Era el 25 de juliol del 1938. Aquell dia, milers de soldats republicans van iniciar una ofensiva que acabaria convertint-se en la batalla més cruenta de tota la Guerra Civil: 115 dies de combats i prop de 30.000 víctimes entre un i altre exèrcit.

L'avi del Joan va ser una d'aquestes víctimes. Va deixar la pell a l'agost a la Punta Targa, enmig d'una ofensiva franquista que volia trencar el front. Set, gana, pudor, calor, por... Tot això i molt més enmig dels intensíssims bombardejos sobre aquella posició republicana situada a prop de Vilalba dels Arcs.

La família del Joan mai va saber res més de l'avi, però el van recordar sempre. De fet, encara avui el recorden i mantenen viva la seva memòria cada vegada que dipositen un ram de flors al memorial de les Camposines, el més gran ossari de víctimes de la batalla de l'Ebre.

La família del Joan sempre ha volgut enterrar amb dignitat les restes de l'avi. Per això, va acollir amb esperança que l'any 2013 el Roger Heredia i el Marc Malagarriga impulsessin el primer banc d'ADN dels familiars dels desapareguts durant la guerra civil i el franquisme a Catalunya. Una esperança que ha crescut gràcies al fet que els Departaments d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Justícia i Salut han creat un Programa d'Identificació Genètica pioner, amb l'objectiu d'aconseguir les mostres dels familiars de les prop de 5.000 persones desaparegudes a Catalunya en el decurs de la Guerra Civil i la dictadura.

El Joan i els seus familiars no saben si, finalment, podran localitzar i identificar les restes de l'avi. Però sí que, per primera vegada, veuen com des d'una administració pública es fa un pas per acabar amb una de les grans vergonyes heretades d'aquella Transició que se'ns va dir que era modèlica: 80 anys després de l'inici de la Guerra Civil, l'Estat espanyol és, després de la Cambodja de Pol Pot, el territori amb més persones desaparegudes i enterrades en fosses del món. Trist honor.