Vila-sacra

Estic fas­ti­gue­jada; pit­jor encara: sento fàstic. Recordo Com­panys entre bar­rots i sento la pre­potència gover­nant-me, més enllà dels meus desit­jos. Veig l'espec­ta­cle gro­tesc de Rita Bar­berá i els pits inflats de sober­gue­ria de diri­gents imbècils.

A sobre, el que li ha pas­sat a Marta Rovira, com a tan­tes dones, assal­ta­des, humi­li­a­des i sen­tint-se des­pro­te­gi­des, senyal que encara vivim a les caver­nes.

Sí, sento fàstic. I no vull ni sen­tir a par­lar de la poètica com a subs­ti­tució de la política.

Per tant par­laré d'un fet llu­minós: el 10 de setem­bre, i per gen­ti­lesa de l'his­to­ri­a­dor Josep M. Figue­res, em recla­men a Vila-sacra a fer el pregó de la Diada. El tracte és exqui­sit; l'Ajun­ta­ment m'honora amb uns volums interes­santíssims, i puc lle­gir, lluny de pre­ju­di­cis, el lli­bre Lluís Com­panys dipu­tat per Saba­dell, del mateix Josep M. Figue­res. Us el reco­mano, sobre­tot a aquells que sem­pre el com­pa­ra­ven, en detri­ment, amb l'“Avi” Macià.

Però per sobre de tot recu­pero un lli­bre mític fruit d'un dis­curs mític del poeta i escrip­tor Fages de Cli­ment, tan obli­dat fora de l'Empordà. El seu par­la­ment, que fa tant goig de lle­gir, es titula: Vila-sacra, capi­tal del món, un dis­curs que et deixa boca­ba­dat, a par­tir de la pre­missa següent: què hau­ria pas­sat si els cata­lans no haguéssim per­dut la bata­lla de Muret?, amb la con­clusió que Vila-sacra seria la capi­tal del món, rètol amb què us rep el muni­cipi a la seva entrada. Magnífic. I emo­ci­o­nant, per a mi, quan diu que Canigó tin­dria tirat­ges mili­o­na­ris (Fages va col·labo­rar assídua­ment a la revista inde­pen­den­tista). Socarró i enginyós, és autor d'un quar­tet sobre Figue­res que fa: “Al car­rer de Mon­tu­riol/ l'inven­tor del sub­marí, / jo i en Sal­va­dor Dalí, / tres genis, vam veure el sol”. Ja a Figue­res tasto el vi blanc més deliciós que he pro­vat mai: Vinyes dels Aspres, de Can­ta­llops. Que els déus bene­ei­xin aquests vinya­tai­res, que tenen dret a ser també la capi­tal del món; almenys del món del vi. Exqui­sit.