Magra democràcia

Francesc Homs s'ha deixat anar i n'amolla de l'alçada d'un gratacel. L'exconseller i actual diputat al Congrés espanyol deu haver arribat a la conclusió que mort per mil, mort pel deu mil. Gran dita, que els audaços i els desesperats fan seva. Sense escates a la llengua, Homs diu tot el que pensa sobre la “investigació” a què s'ha de sotmetre al Tribunal Suprem per la rebel·lia del 9-N i a instàncies forçades del PP. Inés Arrimadas, desinformada o tramposa, va acusar-lo l'altre dia de dir una cosa davant el jutge i una altra davant els mitjans. Qui li ho ha dit? Fernández Díaz? No ho sembla gens. Més aviat, la coherència d'Homs és extrema aquesta vegada i manté un discurs sense fissures que pot causar-li molts problemes. L'exconseller ha carregat contra la fiscalia i contra el mateix Tribunal. Ha acusat el primer de “braç armat del PP” i ha afirmat que el segon ja té la sentència “dictada”. Coneguts els precedents i l'estil que defineix el PP i el govern de Rajoy, més que acusacions, es tracta d'obvietats. Homs tira al dret. Quan un contribuent arriba davant un tribunal habitualment el seu advocat l'alerta sobre el caràcter del jutge: “Amb aquest, més val que parlis castellà i et deixis de gaites.” Las qüestió és sotmetre's. Francesc Homs no ho ha fet. Canta les veritats. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, senyor de la fiscalia, l'ha acusat de fer “un magre favor a la democràcia”. S'equivoca Catalá. La magra, a Espanya, és la democràcia mateixa. Ell n'és la constatació.