Zona industrial

M'havien dit que l'activitat industrial de la ciutat “repunta”, i dilluns vaig fer una incursió a la zona amb més concentració de fàbriques i magatzems. Vaig parar l'orella: se sentia soroll de màquines. Vaig fer visera: en dues naus desmesurades de logística, que vol dir de transport, l'acumulació de camions feia molta impressió. Un amic hi té un taller de tractament de ferros i hi vaig entrar a saludar-lo. La situació no és com la d'abans de la crisi i ha hagut de despatxar molts treballadors, però tampoc no és com la de fa cinc o dos anys i sembla que el repunt és efectiu. Prudència, però, i toquem ferro. El ferro, el té molt a mà. I la indústria tèxtil, que havia estat la de més empenta a la ciutat i la que justificaria més la paraula repunt? Un altre amic, representant de fils, m'havia informat que, sense eufòries, també engega algunes màquines cada matí. Conec el soroll de les màquines tèxtils perquè de petit se sentia contínuament, passessis pel carrer que passessis i provinent de fàbriques o de cases particulars. En aquesta zona industrial no l'he sabut retrobar. Potser les màquines han canviat de soroll o no en fan, no ho sé...

Les fàbriques de la concentració industrial que visito conviuen amb un assortiment de discoteques. Jo encara en dic discoteques. Es van situar aquí per la mateixa raó: perquè no molestessin el veïnat. Obren les nits de divendres i dissabtes, quan la remor fabril es paralitza. Les granotes dels dies feiners es converteixen en prínceps els caps de setmana. Ja em perdonaran el conte de fades. Observo que hi ha solars sense construir. Les discoteques els fan sevir per oferir aparcament als clients. Suposo que no estan destinats a aixecar-hi pisos. Alguna normativa ho deu prohibir, perquè no ens trobem en un lloc residencial. Ara, res no és descartable. A tocar de casa, al centre de la ciutat, una antiga fàbrica s'està reconvertint en una escola. Altres fàbriques en desús són ara centres culturals, d'esbarjo o veïnals... Les primeres revolucions industrials van afavorir la promiscuïtat: la gent vivia paret per paret amb la fàbrica. Després, les fàbriques van ser desterrades a l'extraradi. Com que alguns també hi van muntar casa i per aquest motiu la fàbrica es va convertir en una molèstia, les fàbriques i tallers van ser desplaçats més lluny. Arribar-hi vol una llarga caminada o l'ús del cotxe. Els treballadors, no exigiran tenir-hi la casa per més tard dir que el soroll no els deixa dormir ni en caps de setmana? Mirava el taller del meu amic i ja me l'imaginava convertit en centre teatral o de macramé. La història industrial no deixa de ser una història de transhumància, ara duent les discoteques al darrere amb bombos, platerets i bafles. Jo en dic bafles. De totes maneres, toquem ferro i que duri.