Eleccions debades

Diumenge vinent, ara mateix, es faran eleccions dites “autonòmiques” a Galícia i al País Basc. Importants, no cal dir-ho, per als gallecs i per als bascos. Al primer d'aquests territoris, que la Constitució Espanyola evita amb l'eufemisme “nacionalitats històriques”, diuen les enquestes que el Partit Popular revalidarà la majoria històrica. Bon profit els faci. N'hi ha que naixen assignats. En el segon, l'ensaladilla basca es complica. Els pactes, a dos a tres i a tot el que calgui, determinen que el guanyador de les eleccions, que seria el PNB, haurà de triar entre forces sobiranistes o independentistes i l'espanyolisme rampant. El PNB s'ha fet còmode, continuista, més retràctil encara. Això podria donar ales al PSOE o al PP. En tot cas, no sembla que en aquells països les eleccions de diumenge hagin de canviar el món extern. Però hi ha una altra mirada. La que interpreta el món en clau de Cibeles. Una visió que insisteix en els efectes “generals” que se'n poden derivar. Una manera com una altra d'engrandir el propi melic o d'enredar-se. A Mariano Rajoy el gasoil gallec no li arribarà ni a l'encenedor. El trencaclosques basc no ajudarà ningú. Ni a Podemos. El PP mantindrà Rajoy com l'única veritat revelada i Pedro Sánchez s'esperarà al comitè federal de l'1 d'octubre per veure si pot salvar la dissidència extremenya o, sobretot, andalusa. Amb l'ajuda dels militants. Euskadi? Galícia? Una broma per als qui consideren la perifèria matèria domada i reclinada. Tant se'ls en fot.