Opinió

Vuits i nous

El dit a l'ull

“Som discutidors i tothom ha opinat sobre la retirada del monument a Colom

El grup municipal de la CUP a Barcelona ha demanat la retirada del monument que Colom té al final de la Rambla. Tothom ha entès que la iniciativa obeeix més que res a les ganes de ser famosos dels sol·licitants, però ningú ha deixat passar l'oportunitat de dir-hi la seva, a favor o en contra. Som discutidors. Barrocs, segons els més perspicaços observadors, com ara Joaquim Roglan, que acaba de publicar un llibre sobre Ada Colau, que és una dissecció inclement de l'alcaldessa i, per extensió, dels barcelonins i els catalans. La columna que sosté l'almirall és més o menys llisa, però de seguida l'hem convertida en una de salomònica, carregada de sinuositats, gotims de raïm i angelets. Algú ha dit que els militants i simpatitzants de la CUP són l'expressió rebel dels nostres fills i néts. Els nostres fills i néts ens tenen apamats. Ens han llançat l'ou de Colom, i fa una setmana que el xarrupem amb delectació.

La demanda no és original sinó que ha caigut sobre terreny adobat. La figura de Colom sempre ha estat objecte de desavinences, ja des d'abans de l'erecció del monument de Barcelona. Se li han escatimat els mèrits del descobriment, se li han discutit les intencions, se li han tirat en cara els efectes colonitzadors del seu acte i el seu menyspreu a les persones que el van veure arribar... Davant l'assortiment d'improperis, els defensors de la catalanitat de Colom han tingut difícil explicar que no els interessa tant que el marí fos natural del país com posar en evidència les maniobres de la historiografia espanyola per apropiar-se'l. Colom també té els seus defensors, és clar. Entre ells, els que a la curta o a la llarga es van beneficiar del comerç amb el Nou Món. Si no, no li haurien erigit el monument. Els monuments retraten més els impulsors que l'agraciat.

O sigui, que tenim els que són partidaris de la demolició i els que en són contraris Aquests últims per ara semblen majoria, alguns no perquè sentin simpatia pel navegant sinó perquè sempre l'han vist a la Rambla amb el dit assenyalant al mar d'on, per cert, no va partir. Bé, en Jordi Bilbeny diu que sí, que va sortir de Pals de la Costa Brava i no de Palos de Moguer. Com sigui, a Colom, li hem posat el dit a l'ull.

Perquè la polèmica no decaigués, alguns han suggerit que si no es fulminava el monument a Colom, se suprimís el d'Antonio López. Sempre acaba sortint Antonio López. El que passa és que, a més a més de ser esclavista, a ell devem la publicació de L'Atlàntida, peça inaugural del català literari modern. I si mossèn Cinto no hagués navegat en els vaixells d'aquest senyor avui no cantaríem L'emigrant, un dels quatre o cinc himnes del país, i per a molts el més efectiu. Hem de desplaçar Antonio López de la Via Laietana? Discutim-ho.