Referèndum com?

El president de la Generalitat ahir no va sorprendre ningú. Uf! De vegades, al país del rebot permanent, convé no rebotar tant amunt i avall. Carles Puigdemont va marcar clarament el darrer tram de la legislatura tal com es feia de preveure. En primer lloc, el seu govern haurà de superar el debat de política general, la setmana que ve, i els pressupostos del 2017, quan vulguin els déus. I ho haurà de fer, tot això, amb la CUP. En segon i darrer lloc, Junts pel Sí persistirà en l'articulació de les estructures d'estat, presentarà al Parlament les tres lleis de desconnexió –amb una pedra angular que es diu transitorietat jurídica– i des d'una nova legalitat, la pròpia, que no la d'allà, buscarà la validació democràtica amb un referèndum. Carles Puigdemont, però, no tanca l'enèsima porta a un pacte amb un estat escapçat ara mateix. Per això ahir va fixar una divisa ben entenedora: “O referèndum o referèndum.” És a dir, o el pactem o el fem nosaltres. D'acord. Caldrà fer-lo aquí. Però, de quina manera, amb quin cens, amb quins funcionaris? El president de la Generalitat no va ser ahir gens explícit. Diran, com sempre, que no cal donar més pistes a l'estat rival. Molt bé. Però, per l'amor de tot l'Olimp, gens d'improvisació, tota l'eficàcia, l'audàcia que calgui i molta determinació. No cal col·leccionar més paperines. Avui Carles Puigdemont superarà la qüestió de confiança parlamentària. La qüestió, a partir d'ara, serà també de confiança. De confiança popular. Que no la malbarati ningú.