Normalitat democràtica

Resulta curiós com­pro­var la quan­ti­tat de muni­ci­pis del Maresme i del con­junt del país que en els últims mesos han optat per esbor­rar de l'espai públic noms i símbols vin­cu­lats a la dic­ta­dura fran­quista. I també per reti­rar dis­tin­ci­ons ator­ga­des al seu dia a per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons estre­ta­ment vin­cu­la­des al règim. El de Vilas­sar de Mar ha estat l'últim ajun­ta­ment que s'ha afe­git a una tendència que cada dia gua­nya embran­zida, i que és un senyal inequívoc de nor­ma­li­tat democràtica. Hi ha molts fac­tors que aju­da­rien a expli­car perquè tot això es pro­du­eix pre­ci­sa­ment ara, qua­ranta anys després de la mort del dic­ta­dor. El prin­ci­pal, la madu­resa d'una soci­e­tat que ha dei­xat de tenir por del seu pas­sat i que mira cap al futur amb il·lusió.