El mon s'està tornant boig

En una de les seves cançons més concelebrades, Ovidi Montllor retratava l'espant d'una dona vella i adinerada. “En Joan s'ha suïcidat!”, “Han robat el meu banc!”, “Una bomba al carrer!”, “El món s'està tornant boig!”, li feia exclamar el cantant, que rematava cada exclamació de pànic amb un persistent “Això ja sol passar”. Ovidi sentenciava: “Passa això i més, i més i més, i encara passa poc.” I esperava “el diluvi”, que així es deia la cançó. Un cert diluvi sí que ens ha caigut. Qui se suïcida, per moments, sembla ser tota l'estructura que articula l'Estat espanyol. I són moltes les dones –i els homes– que s'exclamen: “El món s'està tornant boig!” Aquesta bogeria hauria de ser aprofitada des de Catalunya amb més coneixement que mai. Però els catalans també hi contribueixen. Com, si no de follia, es poden qualificar moltes de les coses que ens passen? La CUP ha demanat la retirada del monument a Colom que corona la rambla de Barcelona i substituir-lo per “un símbol de resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena i afroamericana”. Un Colom que assenyala, lògicament, cap a Mallorca. La iniciativa ha escaldat la Fundació Institut Nova Història, liderada pel persistent Jordi Bilbeny, que ha fet públic un comunicat de recollida de signatures “en defensa del monument de l'almirall català Cristòfor Colom i pel reconeixement acadèmic i institucional d'aquest important personatge de la nostra història”. Auxili, el diluvi! El món s'està tornant boig!