Nosaltres, el Poble

El preàmbul de la Constitució del EUA comença amb aquesta frase: “We, the People”, “Nosaltres, el Poble”. És una declaració breu que impregna tot el text constitucional, i es el primer que em va venir al cap després dels dos dies al Parlament de Catalunya on el president Puigdemont va redefinir el seu programa de govern i el full de ruta que ha de establir la República Catalana. El protagonista del discurs presidencial i de totes les rèpliques i contrarèpliques de l'oposició ha estat el referèndum, que és l'element nou que enriqueix i desbrossa un full de ruta que no acabava de quedar clar per a molts. Tanmateix, hi ha un factor que també va ser esmentat per Puigdemont, que és encara més transcendent que el referèndum: la mobilització popular. Aquest procés d'independència ha estat iniciat i impulsat per la gent, en el que és segurament el moviment popular més intens i sostingut de la història recent europea. Un moviment tan potent que ha estat capaç de fer saltar pels aires el sistema de partits català –i bona part de l'espanyol–. Aquest procés, però, només acabarà amb èxit si la mobilització ciutadana és encara més intensa i tossuda. No només per fer que el referèndum sigui un èxit, sinó per la necessitat d'ocupar places i carrers per demostrar que anem de debò, quan la reacció de l'Estat tingui la temptació d'impedir físicament l'exercici de la sobirania popular. El triomf l'aconseguirem nosaltres, el Poble.