Girona no és...

Girona no és país per a parcs. És el títol sencer de la Galeria d'avui. Fonamentaré, en aquesta columna, la difícil relació de la ciutat amb el seu paisatge urbà i periurbà fent una petita llista de parcs pendents d'alguna cosa o de tot per tractar de defensar la tesi.

Sense cap ordre ni concert, tal vegada per una estima netament gironina, citaria l'apedaçat parc de la Devesa, el més gran del Principat i catalogat per la
Generalitat com un bé cultural d'interès nacional,
pendent de l'enèsim procés participatiu promogut pel consistori, pendent d'aprovació del seu pla especial redactat en sintonia o no amb un dels plans d'usos aprovat en un llunyà 2010 i ara arraconat, amb motius. M'estalvio de recordar quan l'il·luminat de torn
al govern municipal promovia la construcció d'un nou pavelló. [Per a més informació, AV Devesa-Güell].

Del parc Central, què voleu que us expliqui... Vergonya! Només recolliré aquí que acabem de celebrar els nou anys aquesta mateixa setmana –el 28– del moment en què el Ministeri de Foment va adjudicar –sobre paper– 300 milions d'euros per al tram urbà i l'estació del TAV a Girona... sense cap paper signat pel mig que vinculés jurídicament el govern espanyol amb el govern municipal per si aquell passava a pitos del compromís. Cornuts i pagar el puto finger. [Més info, AV Sant Narcís].

Un dels parcs previstos a la trama urbana de la capital és el de les Pedreres. Vella reivindicació. I tant que és previst (pre-vist); és imaginat. L'abril del 2015 l'Ajuntament va aprovar provisionalment el pla especial d'aquest sector, un document que recollia les actuacions per convertir l'espai en un parc urbà... [Més info, AV de les Pedreres].

Un altre dels virtuals és el de la Monar. Al mític pla de barris de Santa Eugènia-Can Gibert quedava descrit (no finançat) com la continuació lògica del parc saltenc del rec Monar fins a la Rodona i que transcorreria en paral·lel a l'antic canal dels molins ja citat als segles IX-X. Tot apunta que haurem d'esperar mil anys més per veure'l de debò. El pla especial de les hortes, enteses com a parc, de Santa Eugènia de Ter requeriria una neteja, en tots els sentits. Com també li cal al parc de Mas Masó, a Can Gibert.

Aquesta minillista ha d'acabar amb el Parc Científic de la UdG, a tocar de la minipassera dels barris de Mas Ramada, Vila-roja i la Font de la Pólvora que s'està construint –finalment!– amb un cost de 56.639,72 euros. 42 milions d'euros és el deute d'aquest darrer parc: 812 passeres, per fer-nos-en una idea. [Més info, UdG i AV Mas Ramada].

Tampoc és país per a pàrquings ni per a quioscos. “Ni per a vells ponts?”, pregunta el Dimoni.