Bèsties, però no tan burros

Aquests són els dos delictes que atribueix la fiscalia a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: prevaricació i desobediència. Uns delictes que no comporten penes de presó, però sí d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic. Deu anys en el cas de Mas; nou, en el d'Ortega i Rigau. Afirma el fiscal que no ha pogut demostrar el de malversació de fons públics. Una afirmació que no s'aguanta. Si van prevaricar i desobeir des dels seus càrrecs, com a president, vicepresidenta i consellera d'Educació, en la consulta del 9-N, és lògic que aquesta desobediència comportés necessàriament despesa de fons públics; és a dir, malversació. La jugada, incompleta i calculada, fa veure les intencions del govern de l'Estat, del qual la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la darrera baula. Una baula que es va revoltar debades precisament en el començament d'aquesta causa, que és una farsa com una casa de terratinent. Rajoy i el seu ministre desequilibrat han arribat a la conclusió que no han d'estirar més el braç que la màniga. De moment. L'escarment de patriotes, en el cas de Mas, Ortega i Rigau, ha de ser mesurat. N'hi ha prou que els funcionaris entenguin que s'hi juguen el càrrec, el sou, la nòmina i l'escola dels seus fills. Si tots tres acabessin en presó, la reacció popular podria arribar a ser contraproduent. Si només queden inhabilitats, no hi haurà tanta polseguera però sí un avís general clar i potser suficient. Són bèsties, però no tan burros.