Granollers i Mataró

Dilluns a la tarda vaig passar unes horetes a Granollers. Vaig fer un cafè a la plaça de la Porxada i vaig badar pel centre. Feia bon sol, i calor. El dissabte abans, u d'octubre, havia fet anys de la sortida del Diari de Barcelona, el 1792. En vaig mirar la portada per Internet. Deia que el dia anterior el termòmetre havia marcat setze graus, al migdia. A Granollers, dos-cents anys més tard, estàvem a vint-i-sis, a la tarda. Si l'alteració climàtica és segura, la gent s'ho pren amb prou calma. Doncs què hem de fer, a més de tancar l'aixeta i dosificar el cotxe? Arrencar a córrer? Vestir-nos de sac? La gent que passejava per la Porxada i seia als bars acceptava la calor de fora de temporada com acceptava, amb tranquil·litat o resignació, que a Espanya no hi hagués govern des de fa deu mesos o que Catalunya es trobi en un procés d'independència complicat. La ràdio acabava de dir que el fiscal demana mesures exemplars contra els promotors de la consulta del 9 de novembre del 2014. Sempre em pregunto com reaccionaríem en cas de cataclisme –per usar una paraula forta. En temps de guerra la gent també pren el sol i va al bar.

Les mosques han intuït la tardor que els humans ignorem. Van com balbes i piquen els braços. Són mosques per anar amb màniga llarga. Quan el sol s'amaga darrere una casa, la fresqueta es fa present. A marina, on visc, les ombres conserven més la calor. Un dia de setembre, fa tres anys, em va tocar anar a un acte vespertí a Aiguafreda. Quan en vaig sortir teníem setze graus. Vaig enfocar el cotxe cap a Mataró. A Granollers en tenien divuit. A Argentona, passat el túnel de Parpers, vint. A Mataró n'hi havia vint-i-dos, i vaig anar a sopar a l'aire lliure en un restaurant a ran de mar.

Em bellugo pel centre històric. Granollers té cases de pedra. A Mataró són de tàpia i fang. Veig un carrer dedicat a un empresari. No hem tingut, a Mataró, empresaris mereixedors de carrers? A Granollers hi ha una activitat comercial vivíssima, amb botigues de totes les marques. A Mataró, gairebé totes les botigues del centre s'han replegat al Mataró Parc, la superfície elefantina de l'extraradi. Granollers també és atreta pel Mataró Parc, que té a quinze minuts, però no ha estat tan martiritzada per la crisi, i les botigues poden mantenir la duplicació. Mataró va capitalejar mentre va tenir la Caixa Laietana. L'estafa de les preferents va afectar el vint per cent de la població, que havia confiat en “la seva caixa”, i l'empobriment va ser més acusat que enlloc. Encara dura, i es nota en el comerç urbà, gairebé limitat a bars i botigues de telèfons. La Laietana també era de fang. Records als directius, uns delinqüents. Bé, però sopem a fora quan a Granollers la temperatura aconsella tancar-se a casa.