Som-hi, gent?

Increment de l'ancestral Memorial de Greuges dels catalans, de tots els que vivim i treballem a Catalunya –i volem ser-ne–. De tots els que ni viuen ni treballen a Catalunya i volen ser-ne:

Passant de llarg DEl tret de sortida de la festa de l'independentisme –el regal del no del TC al nostre Estatut 2006, esdevingut icona–, passant de llarg de la prohibició del TC de fer una consulta el 9-N (canviada per la participació ciutadana), passant de llarg de les imputacions que la fiscalia del TSJC fa als nostres governants pel 9-N, passant per alt les vegades que les oligarquies del ranci Estat espanyol han insultat tots els que vivim i treballem a Catalunya, tant si volem ser catalans com no, que ens ha pispat els impostos sense retornar-nos el que la llei –sagrada llei– diu, passant per alt les paraules que un socialista de pro va dir poc abans de morir, allò de bombardejar Barcelona cada 50 anys, passant per alt que Montoro, amb poders cedits, va proclamar divendres passat: “Los catalanes quizás se queden sin presupuesto, no porque la CUP los tumbe, sino porque los tumbaré yo. Ja, ja, ja, ja.” Passant de llarg del parte nacional del Movimiento... que cada divendres ens llegeix la De Santamaría (uuuuf el De), passant de llarg el gran tema de la Carme Forcadell, el gran increment del Memorial de Greuges ha brollat del sanedrí silenciós, fins ara, del partit més antic d'España, més antic que la mateixa España.

‘Mejor faCHa que rota'. Aforisme, molt vell, també, que ha recorregut com un correcames el comitè general del PSOE, i ha llançat a les escombraries el pacte de govern “dictado por el diablo”, que diuen per les cavernes.

Haver aconseguit que els vells de la tribu i companyia donin el poder al PP és el cel que ens ha caigut pel cap als catalans i
que ens ha sacsejat sense remei. Mai no voldran ni parlar d'independència, ni de
federalisme... Potser ni d'autonomies... Però, nosaltres, els que rebrem les conseqüències dels descerebrats d'un govern que llueix un ministre de l'Interior que
parla amb un àngel blanc i ens envia
troians, com un Face qualsevol, nosaltres, no tindrem ni temps de deixar passar els 18 mesos.

Qui ve a estendre ben obertes les Constitucions que el 1714 un Borbó ens va anul·lar? Qui ve a afegir-hi “article consensuat pel poble l'any 2016”? Qui ve a anul·lar el Decret de Nova Planta per a unir-hi la Planta nova? Qui ve a la plaça del poble, s'uneix a la pinya, ferma braços i respira a fons? Qui ve a tensar els músculs i les venes, a posar-se un drap a la boca per a no trencar-se les dents? Qui ve a sostenir amb força el que se' ns enfila a les espatlles? Qui ve a pujar de terra, amunt, amunt fins a fer retallar al cel la senyera de l'enxaneta amb la paraula llibertat? Qui crida que ens oblidem dels 18 mesos? Quan hi anem, gent? Demà?