Toros constitucionals

El Tribunal Constitucional té raó: el Parlament de Catalunya no té facultats per prohibir els toros. Tampoc per fer lleis sobre la igualtat entre homes i dones. En realitat el Parlament no pot legislar sobre res o gairebé res. Per això per a tants la independència és la solució. En l'organització federal que alguns abonen, ¿els estats federats podrien contradir les disposicions legislatives del districte federal (DF), previsiblement radicat a Madrid? No sembla probable. La independència. Ara o més tard, fatalment la independència. O és que els federalistes són contraris que el Parlament català legisli sobre la igualtat entre homes i dones? No dic res dels toros. Entre federalistes i independentistes hi trobaríem aficionats. Alguns sostenen que és una tradició catalana a còpia de mediterrània. No dic que no. També ho eren els escopidors de porcellana o la matança pública i visceral del porc.

Igualtat entre homes i dones, i toros. No sóc jo qui fa una mescla tan estrambòtica i aproximadament ofensiva. És el Tribunal Constitucional, i el govern de Madrid que li envia recursos sense discriminar ni mirar prim. Quan el Constitucional dicta una sentència contra una emanació del Parlament molta gent increpa l'“alt tribunal”. Calma. Cada sentència posa en evidència com són de retrògrades les lleis espanyoles. Unes lleis que permeten i afavoreixen la lídia, ara comptin. Tret de La Vanguardia. no he observat en els catalans aficionats a aquest espectacle una gran alegria per la decisió del Constitucional –que a l'hora d'escriure això encara no s'ha pronunciat però que ho farà indefectiblement–. Deuen veure venir que no hi haurà mai més corridas. No perquè el govern català “desobeeixi” sinó perquè no fan taquilla. El més content de la prohibició va ser l'empresari Balañà, que es va estalviar d'insistir en el negoci ruïnós i va guanyar un terreny possiblement urbanitzable. Vaig assistir a una cursa a la Monumental, l'única de la meva vida. Un amic m'hi va arrossegar dient que no em podia perdre l'art de José Tomás. Els sis toros van anar a càrrec seu. Quan burxava el quart de la tarda, l'amic es va aixecar i em va deixar sol sense dir-me res. No el vaig veure més, tan valent. Vaig pensar que en els coliseus romans els passadissos d'evacuació dels espectadors es deien “vomitoris”, en el sentit de “sortida”. Per mi que ho deien també en el de “perbocar”, que va ser el meu.

Tot ve de l'Estatut que el Constitucional va tombar. De resultes, el nostre Parlament no pot decidir sobre res, i el clam independentista s'ha fet en aquella casa majoritari. Els magistrats abans de dictar aquella sentència van anar als toros, i no es van marejar ni res sinó que encara es van fumar uns havans de pam al burladero.