Deures d'estiu (2)

Algú, equivocant-se, pot pensar que a aquestes altures de la tardor queda una mica fora de lloc parlar del passat 11 de setembre. S'equivoca, perquè el proper 11 de setembre és, avui, més a prop que no pas ahir i cal fer balanç de la Diada d'aquest any per enfocar la de l'any vinent, perquè sí, evidentment, el 2017 caldrà tornar a sortir al carrer.

L'última demostració de l'independentisme va ser, una vegada més, superba. Els polítics tenen prou combustible humà a disposició per encendre sense demora la foguera de les il·lusions. Ara bé, el que es va viure i veure a la gran manifestació de Barcelona és un combustible que comença a estar ressec i que, per tant, hi ha un cert risc que cremi o, millor dit, que es cremi.

L'ambient de festa grossa que es va respirar el dia de la Via Catalana o quan es va omplir la Meridiana d'estelades, va mutar aquest any en un acte menys passional, amb menys gresca i més actitud de contenció, d'obligació de ser-hi perquè sí, perquè toca i punt, per compromís nacional i obligació moral. Menys somriures i més cares eixutes, de ciutadans que pensen que això de la independència ja triga. No hi ha ni fatiga, ni deserció, en tot cas hi ha emprenyament, perquè hi ha la mateixa pressa que el primer dia i, en canvi, l'últim dia, el de la victòria, ja triga.

Passa el temps i el pròxim 11 de setembre és més a prop i cal pensar en una nova manifestació, en la definitiva. Després d'omplir carrers i carreteres de Catalunya ara només queda un repte suprem: Madrid. Toca omplir la Castellana d'estelades. Toca anar a explicar-ho als qui no entenen res de què va la festa i l'emprenyament dels catalans. Caldrà pensar-hi. Deures d'hivern per aprovar amb nota el pròxim estiu.