Trump, el candidat fatxenda
En circumstàncies normals, ja faria mesos que el republicà Donald Trump estaria fora de la cursa electoral dels EUA. De fet, potser no hauria ni superat les primeres eleccions primàries, allà pel mes de gener d'enguany, quan es va començar a fer la tria entre els candidats republicans. Però ni Trump és un candidat normal –de fet, és el primer que pot arribar a la presidència sense haver tingut responsabilitats polítiques anteriorment–, ni el partit republicà ha estat capaç de trobar la calma necessària per tancar les ferides internes i concentrar tota l'energia en un presidenciable amb cara i ulls. Tot plegat ha estat una mica un “qui dia passa, anys empeny” que, a un mes de les eleccions, pot tenir conseqüències desastroses per als republicans. Contràriament, serà un alleujament per a la resta del món. O algú s'imagina un fatxenda, mentider, arrogant, racista, masclista i intolerant com a president dels Estats Units? Tot pot ser, certament, perquè sovint els discursos populistes troben un caldo de cultiu on créixer –i als EUA, com a Europa, n'hi ha molt ara mateix–, però cal esperar que els votants nord-americans facin el possible per evitar que Trump guanyi les eleccions al novembre.
L'últim escàndol, amb Trump menyspreant totalment les dones i mostrant una manca de respecte pròpia d'un maltractador, hauria d'haver estat clau per apartar-lo de la cursa electoral, però el magnat sembla immune a tot. Un fet que també hauria de provocar preocupació als EUA és que Trump és el primer candidat que no és castigat per haver mentit, cosa impensable fins ara en la política nord-americana. Potser la raó és que als mitjans ja els ha anat bé tenir un ‘showman' com Trump en horari de màxima audiència.
