Mr. Frank

El quadre és el següent. Carles Puigdemont se'n va a esmorzar a l'hotel Villa Magna, un cinc estrelles de Madrid, i torna a oferir a l'Estat un referèndum pactat. No hi ha ningú del govern en funcions del PP. Sí que l'escolten, en canvi, una desena d'ambaixadors, entre els quals els de França, el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, els Països Baixos o Suècia. El quadre inclou el que passa després. El president de la Generalitat se'n va a dinar al Mr. Frank, un restaurant de menús prop del Congrés dels Diputats, amb el líder de l'únic partit que estaria disposat al referèndum. Del Villa Magna al Mr. Frank. De l'establishment que es reuneix per esmorzar en un hotel de luxe perquè res no canviï a menjar de menú amb el cap visible del 15-M. Dels radicals del no a tot, al franciscà Iglesias. Franciscà com el papa revolucionari que li diu a Sor Lucía que segueixi embolicant la troca. Hi ha un Villa Magna on es vol que res canviï i molts Mr. Frank on s'estan movent coses. I tot sota l'atenta mirada de la diplomàcia internacional, que cada dia envia els seus cables a les capitals. Aquest és el quadre. I els cables d'ahir diuen que el govern independentista de Catalunya ha tornat a oferir pactar un referèndum que inclogui votar un nou encaix, però que hi ha la determinació de la part més dinàmica i rica d'Espanya de constituir-se en estat. I la diplomàcia internacional sap, millor que ningú, que si es vota en referèndum unilateral i guanya el sí, aquesta acreditació donarà força per si mateixa a un poder constituent. Així que poca broma amb el que passa a tots els Mr. Frank de Catalunya i d'Espanya, perquè hi ha el mateix poder o més que als Villa Magna de torn. Quina gran paradoxa. L'antiga Convergència pactava amb l'statu quo a l'hotel Majestic. Ara dina de menú al Mr. Frank amb els qui el volen trencar. Han passat només 20 anys de les dues imatges. Pujol i Aznar. Puigdemont i Iglesias. Sembla molt de temps, però és molt poc. Dylan en té 75. I encara canta.