Violència destriada

Fa alguns mesos un grup d'alterats van agredir dues noies que demanaven signatures a Barcelona per poder veure els partits de la selecció espanyola en pantalla gran i al carrer. Els mitjans de la corneta i el tambor van embogir, i aquelles imatges, gravades des d'un mòbil, es van convertir en l'ariet habitual contra “la violència independentista”. Així ho volen. L'independentisme català ha de ser violent perquè sigui una qüestió d'ordre públic, sota el control de Jorge Fernández Díaz, que, com tothom sap, és la màxima garantia del seu ordre. “Constitucional”, en diuen. I vinga llenya! Diumenge a la tarda, a València, després de la manifestació del 9 d'Octubre, dos dels assistents van ser agredits per un grupet d'extrema dreta espanyolista. L'extrema dreta espanyolista a València perpetra el seu ordre –se suposa que també “constitucional”– amb gran impunitat. Així ha estat durant dècades. Els dos joves presenten algunes ferides i es van queixar que, a la caserna de la Policía Nacional on van presentar la denúncia corresponent, tampoc els van tractar gens bé. La impunitat a València rima amb complicitat. Oficial, no cal dir-ho. D'aquesta agressió, amb fotografies que la documenten, la premsa de la corneta i el tambor no n'ha volgut saber res. Perquè no és independentista i perquè es va fer contra “el separatisme”. No és la llei de la selva, és la llei de l'embut. I què en diu el fiscal? El fiscal està molt enfeinat amb el Parlament de Catalunya. No sigui que se'ls n'escapi un.