L'any que ve, més

Ahir una part dels regidors de Badalona van desobeir –i estripar– la resolució judicial i van entrar a l'edifici consistorial a atendre els veïns. Una decisió salomònica. Tan salomònica com la que va prendre Artur Mas, que en la consulta del 9-N, després de la sentència del Constitucional, va decidir excloure'n els funcionaris i assumir-ne ell la responsabilitat. Tot l'episodi hauria estat una mica més brillant si Francesc Homs i diversos portaveus de la CUP no s'haguessin estacat en una pugna fratricida. Fratricida nacionalment. Però, sigui com sigui, l'Ajuntament de Badalona va acabar sumant-se a la quarantena de municipis que, d'una manera o una altra, no es resignen a celebrar el Día de la Raza, de la Hispanidad o la Fiesta Nacional, una designació mutant. No són els únics. Moltíssims catalans senten un rebuig raonable i calculat contra la imposició d'un festiu que fins i tot des del punt de vista espanyol esmussa. A l'episodi americà hi va haver de tot, però demana més reflexió que celebració. Pel que fa a la “raza”, ja se la poden confitar. Ells i tots els qui hi creuen. Finalment, quant a la “fiesta nacional”, queda clar que les discrepàncies són absolutes. Les nacions són democràticament opinables. La d'aquests senyors, no. És sagrada. Constitucionalment reconsagrada. Però com que només saben imposar-la amb la llei o les armes, queda clar que l'any que ve seran molts més els ajuntaments catalans que treballaran. Si és que l'any que ve ells poden imposar res...