Jutge i tard

M'agra­da­ria infor­mar en exclu­siva a María de los Lla­nos de Luna i a Dolors Saba­ter que l'any vinent el 12 d'octu­bre cau en dijous i que que­darà una set­mana magnífica per fer pont el diven­dres 13. M'aven­turo a plan­te­jar aquesta qüestió perquè l'acord ini­cial que per­me­tia als fun­ci­o­na­ris de l'Ajun­ta­ment de Bada­lona esco­llir entre fer festa ahir o fer festa el diven­dres 9 de desem­bre es va sig­nar, atenció, el 2 de desem­bre del 2015. Han pas­sat 10 mesos des que se sap que a Bada­lona els seus tre­ba­lla­dors públics podien esco­llir entre fer festa el dia de la His­pa­ni­tat o mun­tar-se un pont per la Imma­cu­lada. Però mal­grat tenir tot aquest temps, no va ser fins dotze hores abans d'ini­ciar-se la pecu­liar jor­nada fes­ti­vo­la­bo­ral que un jutge no es va pro­nun­ciar sobre la qüestió. El 9-N (del 2014) es va anun­ciar el 12 de desem­bre del 2013, es va con­vo­car el 27 de setem­bre del 2014 i no va ser fins al 4-N que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal el va aca­bar pro­hi­bint. El 10 de febrer pas­sat, el Barça es va clas­si­fi­car per a la final de la copa del rei. Mal­grat que d'aquesta presència se'n podia deduir que hi havia més pos­si­bi­li­tats d'exhi­bició d'este­la­des, la justícia no es va pro­nun­ciar fins al 20 de maig, dos dies abans del par­tit. Tant en el cas de Bada­lona, com en el del 9-N com de les este­la­des al Vicente Cal­derón, la justícia va actuar pràcti­ca­ment sobre la bot­zina però perquè no va actuar d'ofici sinó que ho va fer a reque­ri­ment, en tots tres casos, del govern espa­nyol (dele­gació a Cata­lu­nya, exe­cu­tiu de Rajoy i dele­gació a Madrid). Sobta que una cosa que reque­reix tanta reflexió com una decisió judi­cial hagi d'aca­bar sem­pre amb cor­re­dis­ses. I les dues pos­si­bles expli­ca­ci­ons sobre aques­tes pres­ses por­ten al des­con­cert. Tot depèn de si hi ha pre­me­di­tació: si està pla­ni­fi­cat, és que hi ha una volun­tat expressa que els jut­ges es con­ver­tei­xin en els gover­nants reals de la soci­e­tat. I si no està pla­ni­fi­cat és que l'Estat està més en crisi del que ens pen­sem.