Opinió

El primer repte

“El PSC ha de preservar el seu perfil. No és qüestió de portar la contrària, és pura supervivència

Miquel Iceta o Núria Parlon? El PSC tria primer secretari. Més de 17.000 militants estan cridats a les urnes aquest dissabte per escollir si volen que l'actual líder continuï al capdavant del partit o si prefereixen que sigui l'alcaldessa de Santa Coloma qui n'agafi les regnes. Els calendaris són despietats. El procés intern dels catalans arriba enmig de la profunda crisi en què està immers el socialisme espanyol des que Pedro Sánchez va dimitir després que els crítics el deixessin fora d'un combat que ha exhibit les vísceres de la formació.

El PSC es concentra en les primàries. Conscients que el partit s'hi juga molt, i més ara que a la seu de Nicaragua s'ha recuperat la calma després d'uns anys convulsos, els aspirants han protagonitzat una campanya tranquil·la. I tant Iceta com Parlon han fet gestos per evidenciar que compten amb l'altre en el cas que s'emportin la majoria. Entre altres coses perquè el comptador s'augura ajustat.

Iceta o Parlon? Sigui qui sigui s'haurà d'encarregar de defensar la posició del PSC davant d'una nau, la del PSOE, que ja fa dies que vira cap a l'abstenció per poder facilitar la investidura a Mariano Rajoy i evitar terceres eleccions. El primer repte del nou primer secretari és que la veu del PSC se senti clara i diàfana a la seu de Ferraz. Com Sánchez, els socialistes catalans defensaven i mantenen que el PSOE només pot canviar el no al president espanyol en funcions aprovat en el comitè federal amb una consulta a la militància. I aquest és precisament el pas que es vol estalviar la gestora socialista, mirant d'ajustar al màxim els temps per concretar la nova decisió per a la investidura. El PSC ha de preservar el seu perfil. No té cap altra opció. No és qüestió de portar la contrària, és pura supervivència. Donar la clau de la governabilitat a un Rajoy que tant perjudica Catalunya –la Lomqe, els recursos a lleis com la d'emergència en l'habitatge, la recentralització, la judicialització de la política...– seria el principi del final. I els socialistes catalans ho saben.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.